Electrificació de l'economia

⚡ L'electrificació de l'economia

Descarbonitzar no és només produir l'electricitat amb renovables: també cal fer servir electricitat allà on avui es cremen gas, gasoil o gasolina, en cotxes elèctrics, bombes de calor o processos industrials. Quant hem avançat?

Electricitat en el consum final d'energia: Espanya 24,8 UE 23,4França 26,5Portugal 26,4Alemanya 22,8Itàlia 22,7 Noruega 52,2Suècia 33,4 % del consum final d'energia · 2024 · Eurostat (balances energéticos, nrg_bal_c) Tots els països →

Quina part de l'energia que es fa servir és electricitat?

Pes de l'electricitat en el consum final d'energia de cada sector (ús energètic, sense matèries primeres). En el conjunt de l'economia l'electrificació està pràcticament estancada al voltant d'una quarta part des de fa una dècada: les llars avancen, però el transport, que gasta més energia que cap altre sector, continua funcionant gairebé només amb derivats del petroli. "Comerç i serveis públics" inclou oficines, comerços, hospitals, escoles i edificis de les administracions: Eurostat no els separa.

La indústria, branca a branca

Les branques que necessiten calor a molt alta temperatura (ciment, ceràmica, vidre, química) són les més difícils d'electrificar i continuen depenent del gas; la siderúrgia ja és en bona part elèctrica perquè a Espanya la major part de l'acer es fabrica en forns d'arc elèctric a partir de ferralla.

El transport: poca energia elèctrica, molts viatgers

El transport és el sector menys electrificat: només un 1,2 % de l'energia que gasta és electricitat. Pot semblar poc per a un país amb metro a set ciutats, Rodalies i una de les xarxes d'alta velocitat més grans del món, però la xifra mesura energia, no viatges, i el tren elèctric és tan eficient que en gasta molt poca per a la feina que fa.

Consum final d'energia del transport dins d'Espanya (Eurostat). «Ferrocarril» inclou trens de viatgers i de mercaderies, metro i tramvia. «Avió, vaixell i altres» són els vols i vaixells nacionals i els oleoductes i gasoductes; els vols i vaixells internacionals no són en aquesta xifra. Les bombes dels oleoductes i gasoductes són elèctriques: d'aquí la petita part blava d'aquesta barra.

Per què pesa tan poc: l'eficiència del tren elèctric

Les xifres ho deixen clar. El ferrocarril fa el 8,8 % dels viatgers-km per terra i el 3,9 % de les tones-km amb només el 1,1 % de l'energia del transport, tot i que aquesta energia inclou també el metro i el tramvia, que no són als viatgers-km. Del ferrocarril, un 87 % de l'energia ja és electricitat. Hi ha dos motius. El primer és el motor: un d'elèctric converteix en moviment gairebé tota l'energia que rep, mentre que un de gasolina o gasoil en perd la major part en calor. El segon és la roda d'acer sobre el carril, que frega molt menys que un pneumàtic sobre l'asfalt, i un tren porta centenars de persones alhora. Per això passar viatgers i mercaderies de la carretera al tren redueix el consum d'energia molt més del que augmenta el consum d'electricitat.

El contrari també es compleix: l'electrificació del transport està estancada perquè el 88 % de la seva energia es gasta a la carretera, i allà el cotxe elèctric encara és una part molt petita del parc i els camions gairebé no han començat. En mercaderies, Espanya és molt per sota d'Europa: gairebé tot va en camió.

Tren en el transport terrestre de viatgers: Espanya 8,8 UE 8,9França 11,6Portugal 4,6Alemanya 10,6Itàlia 7 % dels viatgers-km en cotxe, autobús i tren (sense metro ni tramvia) · 2024 · Eurostat (tran_hv_psmod) Tots els països →

Viatgers: repartiment dels viatgers-km entre cotxe, autobús i tren. Mercaderies: repartiment de les tones-km entre carretera, tren i vies navegables (a Espanya no hi ha transport fluvial de mercaderies). Eurostat no inclou el metro ni el tramvia en el repartiment de viatgers perquè no hi ha dades harmonitzades dels quilòmetres que recorren els seus viatgers, ni tampoc els avions.

El metro sí que compta en els viatges

Els viatgers-km d'Eurostat deixen fora el metro, però l'INE compta quants viatges es fan en cada mitjà de transport públic. El 2025 el metro va fer 1.458 milions de viatges, més que tots els trens junts (696 milions), i 37 de cada 100 viatges en transport públic van ser sobre rails.

Estadística de Transport de Viatgers de l'INE: viatges (no quilòmetres) en metro, autobús, tren, avió i vaixell dins d'Espanya, dividits per la població. Un viatge en metro és molt més curt que un en AVE, així que aquestes xifres no es poden sumar als viatgers-km de més amunt. El tramvia no té una partida pròpia en aquesta estadística. «Sobre rails» no sempre és elèctric: algunes línies de mitjana distància encara són de gasoil.

Com s'escalfen les cases

En energia, la calefacció de les llars es reparteix gairebé a parts iguals entre biomassa (llenya i pèl·lets, sobretot en zones rurals), gas natural i gasoil o butà; l'electricitat i la calor que capten de l'aire les bombes de calor sumen al voltant d'un 15 %. Una bomba de calor aprofita energia gratuïta de l'aire: per cada kWh d'electricitat en lliura 3 o 4 de calor, i Eurostat compta aquesta part com a "calor ambient".

La gran majoria són equips aire-aire reversibles, és a dir, aparells d'aire condicionat tipus split que també fan calor; Eurostat els compta com a bombes de calor encara que molts es facin servir sobretot a l'estiu. L'aerotèrmia aire-aigua (la que substitueix una caldera i escalfa radiadors, terra radiant i aigua calenta) és encara una part petita.

Amb què s'escalfen els habitatges, per província

A Espanya, de cada 100 habitatges amb calefacció 34 la tenen elèctrica, 40 de gas natural, 13 de gasoil o derivats i 12 de biomassa o altres. Al sud i a les Canàries, amb hiverns suaus, predominen els radiadors elèctrics i l'aire condicionat; a l'interior nord, amb hiverns freds i llargs, el gas natural i el gasoil; i a l'Espanya rural més freda (Ourense, Lugo, Sòria, Conca) i a Jaén, on es crema molt pinyol d'oliva, la biomassa. Enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges 2021 de l'INE (mostral): compta habitatges, no energia, i només ofereix quatre respostes. «Biomassa i altres» és la resposta «Altres» de l'INE, que a la pràctica és sobretot llenya, pèl·lets i pinyol d'oliva, però també inclou carbó i solar. La bomba de calor no es pot separar per província: l'enquesta la compta dins d'«Electricitat» amb els radiadors i l'aire condicionat, i la xifra de bombes de calor de més amunt (Eurostat) només existeix per al conjunt d'Espanya.

Fonts i notes

• Eurostat – Balanços energètics complets (nrg_bal_c): consum final d'energia per sector, branca industrial i combustible, 1990-últim any. La comparació amb altres països fa servir la mateixa taula i la mateixa definició (electricitat entre consum final d'energia, ús energètic) i només cobreix països europeus; Noruega i Suècia hi apareixen com a referència (vora discontínua) perquè són les economies més electrificades d'Europa.
• Eurostat – Repartiment modal del transport de viatgers (tran_hv_psmod) i de mercaderies (tran_hv_frmod): % dels viatgers-km en cotxe, autobús i tren i de les tones-km per carretera, tren i vies navegables. No inclouen metro, tramvia ni avió.
• INE – Estadística de Transport de Viatgers, taula 20239: viatges mensuals en metro, autobús urbà i interurbà, tren, avió i vaixell. Compta viatges, no quilòmetres.
• Eurostat – Consum d'energia de les llars per ús (nrg_d_hhq): calefacció, aigua calenta, cuina, refrigeració i il·luminació per combustible, des del 2010 (a Espanya l'elabora l'IDAE).
• Eurostat – Bombes de calor (nrg_inf_hptc): potència tèrmica per tecnologia.
• INE – ECEPOV 2021, taula 56784: habitatges principals amb calefacció per tipus de combustible i província.
• No hi ha estadística oficial oberta del sistema de calefacció dels edificis públics: els registres de certificats energètics de les comunitats no en recullen el combustible.

Dades actualitzades fa 6 minuts