Retiment de comptes dels ajuntaments

🔍 Transparència: qui no ret comptes

Les administracions públiques estan obligades per llei a trametre cada any determinada informació econòmica. Aquesta pàgina recull, amb dades oficials, quines administracions no ho fan, on són i qui governava quan vencia el termini.

Liquidació del pressupost municipal

Cada ajuntament ha de trametre al Ministeri d'Hisenda la liquidació del seu pressupost (el que realment va ingressar i gastar) abans del 31 de març de l'any següent (art. 15.3 de l'Ordre HAP/2105/2012, que desplega la Llei orgànica 2/2012 d'estabilitat pressupostària). Sense aquesta informació no es pot saber en què es gasten els diners públics. (Àlaba i Navarra queden fora d'aquest indicador pel seu règim foral; vegeu la metodologia.)

Els que no la van trametre el 2024

Ordenats de més a menys habitants. «En el termini» = el 31 de març de 2025, data límit per trametre la liquidació del 2024.

Per territori

Per partit al govern

Liquidacions no trameses entre el 2013 i el 2024 segons la família política de l'alcalde en el termini. La ràtio ajustada compara cada partit amb el que caldria esperar de municipis de la mateixa mida, a la mateixa comunitat i el mateix any: 1 = el que és esperable; 2 = el doble; 0,5 = la meitat. Si l'interval de confiança inclou l'1, la diferència pot ser deguda a l'atzar.

Només famílies amb almenys 300 ajuntaments-any. «Sin detalle en la fuente» (sense detall a la font) agrupa alcaldies la llista de les quals figura al registre oficial amb una etiqueta genèrica de coalició; «Independientes y locales» (independents i locals), agrupacions d'electors. Les famílies governen municipis molt diferents (mida, comunitat, recursos): la ràtio ajusta la mida, però no altres diferències.

Evolució

Compte General i control intern (Tribunal de Comptes)

El Compte General recull tots els comptes de l'ajuntament (pressupost, balanç, resultats, tresoreria). Un cop aprovat pel Ple, s'ha d'enviar al Tribunal de Comptes (o a l'òrgan de control extern de la comunitat) abans del 15 d'octubre de l'any següent (arts. 212.5 i 223.2 del text refós de la Llei d'hisendes locals). A més, cada ajuntament ha de trametre abans del 30 d'abril la informació de control intern (acords adoptats contra les objeccions de l'interventor i principals anomalies d'ingressos; art. 218.3 de la mateixa llei) i, abans que acabi el febrer, la relació anual de contractes o, si no n'hi ha hagut, una certificació negativa (art. 335 de la Llei de contractes del sector públic). La plataforma no inclou el País Basc ni Navarra, que tenen els seus propis òrgans de control extern.

Retenció de fons de l'Estat per no trametre informació

Quan un ajuntament no envia a Hisenda la liquidació del seu pressupost, el Ministeri li reté els lliuraments mensuals de la participació en els tributs de l'Estat (la principal transferència que rep de l'Estat) fins que la tramet (art. 36 de la Llei 2/2011, d'economia sostenible). Des del 2022 passa el mateix si no envia el pressupost de l'any abans de l'1 de juliol o les línies fonamentals del pressupost de l'any següent abans del 15 de setembre (disposició addicional 87a de la Llei 22/2021). Hisenda publica cada mes la llista d'ajuntaments retinguts; aquí es reuneixen totes des d'octubre del 2016. (No hi ha ajuntaments bascos ni navarresos: pel seu règim foral no reben aquesta participació per la via comuna.)

Cada llista mensual és una foto: qui continua retingut aquell mes. La llista de la liquidació es renova cap al juny (amb la liquidació de dos anys abans) i es va buidant a mesura que els ajuntaments l'envien; la del pressupost apareix al novembre i al desembre, i la de les línies fonamentals, de desembre a agost. No hi ha imports per als mesos en què Hisenda no va publicar l'Excel de lliuraments a compte (març i octubre del 2019, de novembre del 2020 a gener del 2021 i febrer del 2022). Com a la resta del web, els imports s'expressen descomptada la inflació, en euros de 2025 (IPC mitjà anual de l'INE; l'any en curs, amb la mitjana dels mesos publicats).

Retinguts el mes de setembre del 2026

Ordenats de més a menys habitants. «Retingut en aquesta campanya»: euros no transferits des que va començar la retenció per aquella informació (si coincideix amb una altra, l'import mensual es reparteix entre totes dues), descomptada la inflació mes a mes. Alguns estan retinguts perquè Hisenda no ha rebut la informació d'una entitat o societat que depèn de l'ajuntament, no la del mateix ajuntament.

Per comunitat autònoma

Per partit al govern

Cada campanya de retenció (una per tipus d'informació i exercici) compta com una observació per ajuntament: retingut o no. La família política és la de l'alcalde en començar la retenció (o, si no va ser retingut, en començar aquella campanya). Com en la liquidació, la ràtio ajustada compara cada família amb el que és esperable en municipis de la mateixa mida, la mateixa comunitat i la mateixa campanya.

Campanyes completes des del 2017 (liquidacions del 2015 al 2024, pressupostos del 2022 al 2025 i línies fonamentals del 2023 al 2026). Només famílies amb almenys 300 ajuntaments × campanya. La retenció de la liquidació comença uns dos anys després del termini per trametre-la, de manera que l'alcalde en començar la retenció pot no ser el que l'havia d'enviar (sobretot després de les eleccions municipals de maig del 2019 i del 2023).

Període mitjà de pagament a proveïdors

Tots els ajuntaments han de calcular i comunicar a Hisenda cada trimestre el seu període mitjà de pagament a proveïdors (PMP: quants dies triguen, de mitjana, a pagar les seves factures), abans de l'últim dia del mes següent (Reial decret 635/2014 i art. 16.8 de l'Ordre HAP/2105/2012). Hisenda publica les dades dels qui el comuniquen; qui no hi apareix no l'ha comunicat. El màxim legal per pagar és de 30 dies (art. 13.6 de la Llei orgànica 2/2012). Navarra i, segons els anys, els territoris forals bascos queden fora de l'indicador de comunicació: la seva tutela financera és foral i la majoria dels seus ajuntaments no apareix a la publicació.

Els que no el van comunicar el 2n trimestre del 2026

Ordenats de més a menys habitants. «En el termini» = l'últim dia del mes següent al trimestre. Un ajuntament que el va comunicar tard pot no figurar a la publicació d'aquell trimestre.

Per comunitat autònoma

Per partit al govern

Trimestres sense comunicar el PMP en els últims tres anys segons la família política de l'alcalde en el termini, comparats amb el que és esperable en municipis de la mateixa mida, la mateixa comunitat i el mateix trimestre. Molts ajuntaments petits deixen de comunicar-lo trimestre rere trimestre, de manera que les observacions no són independents i l'interval real és una mica més ample que el que es mostra.

Pagar en més de 30 dies

Entre els ajuntaments que sí que comuniquen el seu PMP, aquests són els que el 2n trimestre del 2026 van declarar un període mitjà de pagament per sobre del màxim legal de 30 dies. És una dada que calcula i signa el mateix ajuntament.

Últims 12 trimestres publicats. Només famílies amb almenys 300 ajuntaments × trimestre. Qui no comunica el seu PMP no entra en aquest càlcul, de manera que no se sap si paga dins del termini.

Metodologia i fonts

• Ministeri d'Hisenda – CONPREL: l'estat d'informació «N» (sense dades) de cada entitat en la publicació definitiva de liquidacions. Des del 2013; abans Hisenda imputava dades de molts municipis petits. No s'utilitzen els avançaments provisionals, perquè qui tramet tard encara no hi apareix.
• Ministeri de Política Territorial – Alcaldes i regidors: alcalde en funcions en la data límit i llista amb què va ser elegit, agrupada en famílies polítiques.
• Obligació legal: art. 15.3 de l'Ordre HAP/2105/2012, en desplegament de l'art. 6 de la Llei orgànica 2/2012.
• Territoris forals: a Àlaba i Navarra la liquidació municipal no es canalitza a CONPREL per la via comuna (tutela financera de la Diputació Foral i del Govern de Navarra), i a Biscaia i Guipúscoa tampoc el 2013-2014. Aquests casos no es compten com a incompliments: apareixerien gairebé al 100 % per un efecte del règim foral, no de cada ajuntament.
• Tribunal de Comptes – Plataforma de Rendició de Comptes de les Entitats Locals (Tribunal de Comptes i òrgans de control extern autonòmics): estat de cada ajuntament en les consultes de Compte General, control intern i contractes, i la data d'enviament de cada Compte General retut. La plataforma no ofereix descàrrega massiva: les seves pàgines es consulten amb pauses i només se'n desen els estats i les dates, amb la data d'extracció. Cada entitat s'associa amb el seu codi INE a partir dels seus codis d'Hisenda (MEH) i del Directori Comú (DIR3), i per nom i província si en falten.
• Terminis: Compte General, 15 d'octubre de l'any següent (arts. 212.5 i 223.2 del TRLRHL); control intern, 30 d'abril (art. 218.3 del TRLRHL i Instrucció del Tribunal de Comptes del 2019); relació de contractes, final de febrer (art. 335 de la LCSP i Instrucció del 2018). Només compten els exercicis amb el termini vençut.
• «Dins del termini» es mesura amb la data d'enviament que mostra la plataforma; si un compte consta com a retut però no se'n coneix la data, no es classifica ni dins ni fora del termini.
• Ministeri d'Hisenda – Oficina Virtual d'Entitats Locals: relació mensual (en PDF) d'ajuntaments als quals es reté la participació en els tributs de l'Estat, des d'octubre del 2016, i Excel mensual de lliuraments a compte amb l'import retingut a cadascun. Fins a l'octubre del 2022 les llistes només porten el nom: s'associen amb el codi INE per nom i província (totes casen; tres amb una errata en el nom, per aproximació). En aquestes llistes antigues l'exercici de la liquidació no s'indica i es dedueix de la campanya (la de juny de l'any A correspon a la liquidació d'A-2, com en les llistes posteriors). Els imports dels PDF i dels Excel coincideixen en ajuntaments gairebé mes a mes.
• Retenció de fons: art. 36 de la Llei 2/2011, d'economia sostenible (liquidació, en relació amb l'art. 193.5 del TRLRHL) i disposició addicional 87a de la Llei 22/2021 de pressupostos per al 2022 (pressupost i línies fonamentals). Cada llista mensual és una foto de qui continua retingut, no de qui va incomplir aquell mes. Els territoris forals no hi figuren perquè no reben la participació per la via comuna.
• Ministeri d'Hisenda – PMP_NET: període mitjà de pagament de cada entitat local per trimestre, des del tercer del 2014. «No comunica» = l'ajuntament existeix aquell any (padró de l'INE) però no figura a la publicació del trimestre. Obligació: Reial decret 635/2014 (modificat pel RD 1040/2017) i art. 16.8 de l'Ordre HAP/2105/2012; màxim de 30 dies, art. 13.6 de la LO 2/2012. El llindar de 30 dies només s'aplica des del segon trimestre del 2018, quan el RD 1040/2017 va canviar el càlcul (abans descomptava els 30 dies de conformitat i podia ser negatiu). A Navarra (tots els anys), Àlaba (fins al 2022) i Biscaia i Guipúscoa (fins al segon trimestre del 2016) la majoria d'ajuntaments no figura a la publicació per la via foral: aquests casos no compten com a incompliments.
• Només es consideren els ajuntaments; diputacions, mancomunitats i entitats menors tenen les seves pròpies obligacions i no s'hi inclouen.

Dades actualitzades fa 6 minuts