Diners públics als mitjans

📰 Diners públics als mitjans

Les administracions espanyoles financen els mitjans de comunicació per tres vies: paguen les ràdios i televisions públiques (RTVE i els ens autonòmics), compren publicitat als mitjans (també a través de les seves empreses públiques) i concedeixen subvencions directes a empreses editores. Totes les xifres es donen per habitant i descomptada la inflació, en euros del 2025. Per veure el que ha rebut un mitjà concret, fes servir el cercador «Qui rep què».

Ràdios i televisions públiques

El que paga l'Estat a RTVE i el que paguen les comunitats als seus ens de ràdio i televisió: compensació per servei públic, subvencions, contractes programa i aportacions al capital. El 2025 van ser 23,2 € per habitant per a RTVE i 26,5 € per als ens autonòmics (calculat sobre tota la població d'Espanya, també la de les comunitats que no tenen televisió pròpia).

La de RTVE inclou des del 2010, quan va deixar d'emetre publicitat, la taxa que paguen les operadores de telecomunicacions i televisió i la de l'ús de l'espectre radioelèctric. Els anys amb pagaments extraordinaris (la subvenció de capital del 2021 per a RTVE Play, els 100 milions addicionals del 2024) es veuen com a pics.

Per comunitat

Aportació pública a cada ens autonòmic el 2025, per habitant de la comunitat. Va de 75,8 € a País Vasco a 9,8 € a Castilla y León. Navarra, Cantàbria, La Rioja, Ceuta i Melilla no tenen ens propi.

Per comparar el que costa cada televisió amb el que es veu, la taula divideix els euros per habitant entre la quota de pantalla dels seus canals a la comunitat (suma de tots els seus canals de televisió). És una aproximació: els diners també paguen la ràdio, el web i la producció pròpia. El que menys costa per punt d'audiència és Radio Televisión Madrid (Telemadrid) (Comunidad de Madrid) i el que més, EPRTVIB (IB3) (Illes Balears).

Per partit

Sumant comunitats i anys entre el 2017 i el 2025, i atribuint cada any al partit que governava la comunitat l'1 de juliol, la taula compara la part dels diners aportats amb cada partit amb la part de la població que va governar (si tots gastessin el mateix per habitant, la raó seria 1). Només compten les comunitats amb ens propi. Amb el PP les comunitats van aportar de mitjana 19,3 € per habitant i any; amb el PSOE, 24,4 €.

Cal llegir-ho amb cautela: els partits nacionalistes només governen una comunitat cadascun, i tres de les comunitats que més aporten per habitant (País Basc, Catalunya i Galícia) tenen llengua cooficial i les seves lleis encarreguen a l'ens públic la promoció d'aquesta llengua. A més, els ens es van crear fa dècades, així que bona part de la despesa de cada govern és heretada.

Publicitat de l'Estat

L'Administració General de l'Estat informa cada any del cost de les seves campanyes de publicitat: les institucionals dels ministeris i organismes (Llei 29/2005) i les comercials de les seves empreses i entitats públiques (Loterías y Apuestas del Estado, AENA, Correos, Renfe, Paradores…). El 2025 va gastar 1,79 € per habitant en campanyes institucionals i 1,71 € en comercials. El màxim de les institucionals va ser el 2007, amb 8,51 €.

Mitjana anual de cada Govern (cada any compta per a qui presidia l'1 de juliol). La despesa executada queda sempre per sota de la planificada: l'última columna és la part del pla anual que es va arribar a gastar.

Alguns anys inclouen campanyes extraordinàries, com les de la pandèmia el 2020-2022.

En quins mitjans

Repartiment de la compra d'espais de les campanyes institucionals per tipus de mitjà. El digital ha passat del 2,6 % el 2006 al 27,6 % el 2025, i la premsa escrita del 36,4 % al 13,4 %.

Quins grups la reben

Des de l'Informe del 2025, el primer sota el Reglament europeu de llibertat dels mitjans, el Govern publica quant va pagar a cada grup mediàtic o plataforma. Els tres primers grups es van endur el 37 % de la compra de mitjans institucional, i les plataformes digitals (Google, Meta, TikTok…), el 11 %.

Publicitat de comunitats, ajuntaments i empreses públiques

Les comunitats i els ajuntaments també compren publicitat, i només alguns publiquen quant i en quins mitjans. Aquests són els que ho fan en dades obertes o en informes que es poden extreure. No tots mesuren el mateix: uns donen el que s'ha gastat i altres el que s'ha contractat, uns amb IVA i altres sense (la columna «Comparable» marca els que no es poden comparar directament amb la resta). Catalunya dona a més l'import net, sense la comissió de l'agència de mitjans.

Galícia, Canàries, Balears, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa i Andalusia no publiquen la seva despesa per mitjà; la Comunitat de Madrid publica els seus plans de mitjans (des del 2020, el que es preveu per campanya i mitjà, sense IVA), però no el que s'ha executat. El País Basc surt de les memòries que el Govern Basc presenta al Parlament, recollides per gobiernovasco.marketing.

Els cinc grups que més reben de cada administració, en l'últim any amb dada:

Empreses públiques

Les empreses públiques fan les seves pròpies campanyes, que no sempre apareixen en els informes de publicitat institucional. Les de l'Estat es recullen a l'informe anual de publicitat comercial; Loterías y Apuestas del Estado és, amb diferència, la que més gasta.

De les autonòmiques i municipals només hi ha dades de les que les publiquen: Canal de Isabel II (els seus plans de mitjans per campanya i mitjà des del 2019; els comptes anuals, que sumen a més relacions públiques i patrocinis, queden només com a referència), FGC, Loteries de Catalunya, EMT i Madrid Destino, entre d'altres. Metro de Madrid no permet descarregar les seves dades.

Contractes amb empreses de mitjans

A més de les campanyes de publicitat, les administracions contracten directament amb els mitjans: insercions i anuncis, patrocinis de fòrums, jornades, gales i premis que organitzen els mateixos mitjans, suplements especials, revistes i subscripcions a agències de notícies. Gairebé sempre són contractes menors, de pocs milers d'euros, que no apareixen en els informes de publicitat institucional. Cercant a la Plataforma de Contractació del Sector Públic els contractes adjudicats a una llista revisada d'unes 800 empreses de mitjans privats, el 2025 van sumar almenys 57,00 M € (1,16 € per habitant) en 12.631 contractes, el 96 % d'ells menors.

És un mínim: la Plataforma no recull els contractes menors de les comunitats que tenen plataforma pròpia (Catalunya, País Basc, Andalusia, Comunitat de Madrid, Galícia, Navarra i La Rioja) ni els d'alguns ajuntaments grans que no els hi publiquen, i la publicitat que es compra a través d'agències de mitjans apareix a nom de l'agència. Per això no es comparen comunitats entre si. Els imports són el que s'ha adjudicat, sense IVA, no el que s'ha pagat. La sèrie comença el 2019 perquè cada any hi publiquen més organismes.

Ciutats de més de 100.000 habitants que més contracten amb mitjans per habitant (mitjana 2022-2025, només el que s'ha publicat a la Plataforma):

Els contractes més grans de patrocini i esdeveniments amb mitjans privats:

Subvencions a mitjans privats

Ajuts directes a empreses, cooperatives i associacions editores de premsa, ràdio, televisió i mitjans digitals privats: ajuts estructurals, per a l'ús de llengües cooficials, per a la digitalització i la intel·ligència artificial o per a projectes concrets. No inclou els mitjans públics (ja comptats a dalt) ni ajuts a periodistes o universitats.

La Base de Dades Nacional de Subvencions només deixa consultar les concessions dels últims quatre anys, per això la sèrie comença el 2018; SpainFacts en guarda una còpia pròpia per no perdre els anys que van sortint. L'any en curs apareix marcat com a incomplet.

Per comunitat

Subvencions de la comunitat i dels seus ajuntaments, diputacions o cabildos el 2025, per habitant de la comunitat. Les de l'Estat es reparteixen per tot Espanya i no s'inclouen aquí.

Les comunitats que no hi apareixen no van concedir ajuts a mitjans privats aquell any o no els van publicar a la Base de Dades Nacional de Subvencions. El Govern Basc no hi registra els seus ajuts a mitjans, així que al País Basc només hi consten els de les diputacions forals i els ajuntaments.

Qui les rep

Les 25 empreses i entitats que més han rebut des del 2018, sumant tots els anys en euros d'avui. Els ajuts a persones físiques (periodistes autònoms, per exemple) es compten en els totals però no es mostren pel nom.

Metodologia i fonts

• Ràdios i televisions autonòmiques: CNMC, Informe Econòmic Sectorial de les Telecomunicacions i l'Audiovisual, subvencions i transferències percebudes per cada ens (ràdio i televisió juntes), 2017-2025; els gràfics per comunitat s'han transcrit a mà i la suma quadra amb el total de la CNMC. Des del 2022 la CNMC només dona euros per habitant: els milions es reconstrueixen amb la població de l'INE. La CNMC no inclou la Comunitat Valenciana: per a À Punt s'utilitzen les aportacions de socis dels comptes de la CVMC al Compte General de la Generalitat (2017-2023) i l'execució del programa 462D a dadesobertes.gva.es (2024-2025). A Castella i Lleó i Múrcia la televisió és una empresa privada amb un contracte programa públic.
• RTVE: comptes anuals de la Corporació RTVE, nota de subvencions: compensació per servei públic dels Pressupostos Generals de l'Estat, altres subvencions, taxa de l'espectre i aportacions de les operadores (Llei 8/2009). El 2008-2009 són els comptes del grup, que encara emetia publicitat.
• Audiències: quota de pantalla anual de Barlovento Comunicación amb dades de Kantar Media (individus de 4 anys o més, amb convidats).
• Publicitat de l'Estat: Comissió de Publicitat i Comunicació Institucional, plans i informes anuals (Llei 29/2005), cost executat de les campanyes des del 2006, per tipus de mitjà, i des de l'Informe 2025 per grup mediàtic (annex IV de l'informe institucional i annex III del de publicitat comercial). El cost executat inclou producció i avaluació a més de la compra d'espais; el repartiment per grup és només compra de mitjans. Els informes no indiquen si els imports porten IVA (per com estan arrodonits, sembla que sí). El que cobra cada mitjà depèn a més dels descomptes que negocien les agències de mitjans que contracten les campanyes.
• Publicitat de comunitats i ajuntaments: dades obertes de la Generalitat de Catalunya, la Junta de Castella i Lleó, el Govern d'Aragó, el Govern de Navarra, la Regió de Múrcia, l'Ajuntament de Madrid i l'Ajuntament de Barcelona; informes en PDF de la Generalitat Valenciana (amb el seu sector públic instrumental) i, per al País Basc, el recull de les memòries del Govern Basc de gobiernovasco.marketing (Jaime Gómez-Obregón, CC BY 4.0). Els noms dels mitjans s'agrupen per grup de comunicació amb una taula d'equivalències de SpainFacts.
• Empreses públiques: capítol de campanyes comercials dels informes anuals de la Comissió de Publicitat i Comunicació Institucional (per entitat, 2015-2025); plans de mitjans i comptes anuals de Canal de Isabel II (plans per campanya i mitjà des del 2019; el compte 627, publicitat, propaganda i relacions públiques, només com a referència); plans de mitjans de la Comunitat de Madrid (2020-2025, el que es preveu per campanya i mitjà, sense IVA); portal de transparència de TMB; i les empreses que apareixen a les dades de la seva comunitat o ajuntament. Des del 2024 la xifra de Renfe només inclou les campanyes de Renfe Operadora, no les comercials de Renfe Viajeros.
• Contractes amb mitjans: Plataforma de Contractació del Sector Públic (licitacions dels perfils allotjats, plataformes autonòmiques agregades i contractes menors), des del 2018, i registre d'òrgans de contractació per saber quina administració contracta. Només compten els adjudicataris d'un padró de NIF d'empreses de mitjans revisat a mà (editores de premsa, ràdios, televisions privades, digitals i agències de notícies; sense agències de publicitat, productores tècniques ni editorials de llibres). El tipus de contracte es dedueix del text de l'objecte. Es descarten imports absurds (acords marc amb l'import total).
• Subvencions: Base de Dades Nacional de Subvencions (IGAE). S'utilitza una llista revisada a mà de convocatòries d'ajuts a mitjans privats (criteri al repositori de SpainFacts); import concedit, no pagat, per any de concessió. S'exclouen els mitjans públics, les associacions de la premsa i les beques.
• Euros constants amb l'IPC de l'INE i població del padró; partit de cada Govern segons la taula de presidents de SpainFacts.