Públic i privat

🏥 Públic i privat

La sanitat i l'educació són públiques i gratuïtes, però una part creixent es presta a través d'empreses i centres privats pagats amb diners públics, i una altra la paguen les famílies de la seva butxaca. Aquesta pàgina mesura, comunitat a comunitat, quant n'hi ha de cada cosa: concerts sanitaris, hospitals públics gestionats per empreses, assegurances privades, escola concertada, FP i universitats privades. Les xifres van per habitant o en percentatge, i els euros, descomptada la inflació.

Centres privats d'ensenyament: concertats (finançats amb fons públics) i sense concert. L'assegurança privada és la resposta dels enquestats del Baròmetre Sanitari, que té en compte l'assegurança individual i la d'empresa.

Sanitat

Quant paga la sanitat pública a centres privats

Totes les comunitats deriven pacients a clíniques privades per a proves, operacions o especialitats concretes: són els concerts. El 2024 el conjunt de les comunitats hi va dedicar el 8,7 % de la seva despesa sanitària. Catalunya (21,6 %) i Madrid (12,2 %) són les que més. La línia marca el 15 %, el llindar que l'exconseller basc i exdirectiu de l'OMS Rafael Bengoa situa com el màxim que els sistemes europeus solen voler contractar fora.

En euros per habitant i descomptada la inflació, Madrid ha passat de 67 € el 2002 a 224 € el 2024; el conjunt de comunitats, de 144 € a 176 €. El salt de Madrid coincideix amb l'obertura dels hospitals de concessió de Torrejón (2011), Rey Juan Carlos (2012) i Villalba (2014), que l'estadística sí que compta com a concerts.

Estadística de Despesa Sanitària Pública (Ministeri de Sanitat), despesa consolidada de les comunitats autònomes. Concerts: assistència comprada a centres aliens (hospitalària, especialitzada, primària, trasllat de malalts) i a altres administracions. Els dos últims anys són provisionals. Catalunya: el seu pes alt ve de la xarxa històrica d'hospitals concertats sense ànim de lucre (fundacions, ordes religiosos, consorcis del SISCAT), no d'empreses amb ànim de lucre. Comunitat Valenciana: l'estadística no anota com a concerts els pagaments per habitant als hospitals de concessió del model Alzira; el 4,0 % del 2024 no vol dir poca privatització (vegeu «Com s'han llegit aquestes dades»).

Privatitzar l'assegurament: hospitals que cobren per habitant

Més enllà dels concerts, Madrid i la Comunitat Valenciana són les úniques comunitats que han lliurat a empreses l'atenció completa de zones senceres: l'administració paga a la concessionària una quantitat fixa per cada habitant assignat i l'empresa es fa responsable de la seva salut. José Manuel Freire, professor emèrit de l'Escola Nacional de Sanitat, ho anomena privatitzar l'assegurament. A la Comunitat Valenciana va arribar a cobrir el 18,1 % de la població; després de les reversions iniciades el 2018 en queda el 2,9 % (només el Vinalopó, a Elx). A Madrid arriba al 15,4 % (1.096.135 persones el 2025, 622.396 d'elles en concessions per habitant i la resta a la Fundación Jiménez Díaz, que cobra per acte).

Població assignada: la més recent publicada per cada hospital o conselleria (memòries del SERMAS, decrets de reversió del DOGV); en els anys sense xifra oficial s'estima mantenint el pes de cada hospital a la seva comunitat, per la qual cosa la sèrie és aproximada. A més, el 24,2 % dels madrilenys té com a hospital un dels construïts des del 2008 per empreses que cobren un cànon durant 30 anys i gestionen els serveis no sanitaris (neteja, cuina, manteniment); el seu personal sanitari és públic i no es compten a la gràfica. El Catàleg Nacional d'Hospitals classifica els hospitals de concessió com a públics.

Madrid: la llista d'espera que no es publica

Cada mes la Comunitat de Madrid publica quants pacients esperen una primera consulta, una prova o una operació. Aquesta xifra només compta qui ja té data: si el servei té l'agenda tancada, el pacient queda pendent de citar i no hi apareix. La memòria anual del SERMAS sí que els compta. A 31 de desembre de 2025 la llista completa era de 1.324.689 pacients, 186 per cada 1.000 habitants, i 366.603 d'ells no tenien cita.

Qui no té cita tampoc entra en la demora mitjana. Si es compara la demora que declara cada comunitat amb la que li correspondria per la mida de la seva llista (una recta ajustada amb les altres comunitats), Madrid se separa de la resta des del 2023: en el seu últim tall declara 68 dies per a una primera consulta quan la seva llista faria esperar uns 162, una diferència de 3,2 desviacions típiques.

Memòria anual del SERMAS (capítol de llista d'espera: 2015-2020 del PDF de la memòria completa, des del 2021 dels seus fitxers de dades obertes) i informes mensuals de la Conselleria de Sanitat. Proves: les 8 tècniques que detalla la memòria. Fins al 2022 el total de la memòria era força inferior al publicat a l'informe mensual de desembre (el 2022, 394.347 davant 555.026); des del 2023 els pacients amb cita de la memòria coincideixen amb l'informe mensual, de manera que el salt del 2023 reflecteix en part aquest canvi de criteri i la sèrie no s'ha de llegir com a contínua. Demora esperada: per a cada tall semestral del SISLE-SNS (Ministeri de Sanitat) s'ajusta una recta entre la taxa de pacients per 1.000 habitants i la demora mitjana de les altres comunitats. La llista de Madrid és més gran que la de qualsevol altra, així que la seva demora esperada és una extrapolació d'aquesta recta.

En no aconseguir cita al seu hospital, molts pacients acaben en un altre per lliure elecció, instaurada el 2009. El saldo (cites rebudes menys cedides) dels hospitals de gestió privada va passar de 33.590 cites el 2014 a 225.575 el 2024; els de gestió pública en perden gairebé les mateixes.

Balanç de lliure elecció de la memòria del SERMAS i fulls «Consultas Libre Elección» de les memòries de cada hospital. Gestió privada: hospitals de concessió (Rey Juan Carlos, Infanta Elena, Villalba, Torrejón) i Fundación Jiménez Díaz. La Conselleria no publica l'algorisme que ofereix els hospitals alternatius en demanar cita, ni el que factura cada hospital per aquests pacients.

Qui pot, es paga una assegurança

La catedràtica Rosa María Urbanos, primera directora de l'Observatori del SNS, assenyala dos motius per contractar una assegurança privada: esperar menys i poder anar a l'especialista sense passar pel metge de família. Segons el Baròmetre Sanitari, la població amb assegurança privada ha passat del 17,2 % el 2018 al 32,6 % el 2024; a Madrid, el 44,6 %.

Baròmetre Sanitari (taula 1 de l'informe del Ministeri de Sanitat «Evaluación de la sanidad privada en el sistema sanitario de España», desembre del 2025), assegurança individual o d'empresa. Despesa de les llars: Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, grup Sanitat (medicaments, dentista, òptica, consultes i hospitalització pagades directament); no inclou les primes de les assegurances.

Hospitals privats dins de la xarxa pública

Molts hospitals de titularitat privada treballen gairebé en exclusiva per a la sanitat pública: formen part de la seva xarxa o la substitueixen per concert. Segons l'informe del Ministeri de Sanitat de desembre del 2025, entre el 2011 i el 2023 la seva despesa va créixer un 84,6 %, davant el 50,3 % dels hospitals públics.

Catàleg Nacional d'Hospitals (Ministeri de Sanitat): hospitals de dependència privada, mútua o sense ànim de lucre que pertanyen a la xarxa d'utilització pública o tenen concert substitutori. No inclou els hospitals de concessió, que el catàleg compta com a públics.

Educació

Escola concertada i privada

El curs 2024-2025 el 33,2 % dels alumnes d'infantil a FP estudiava en un centre privat a Espanya, la majoria en concertats. Madrid (46,4 %) és la comunitat amb més alumnes en centres privats sense concert: el 18,6 %, davant el 8,7 % d'Espanya.

Estadística dels Ensenyaments no universitaris (Ministeri d'Educació). Al País Basc i Navarra la concertada té un origen històric (ikastoles, cooperatives) i el seu pes baixa amb els anys; a Madrid creix la privada sense concert. En el primer cicle d'infantil (0-2 anys), «concertat» inclou qualsevol centre privat amb alguna subvenció.

Quant paguen les comunitats a la concertada

El 2024 les administracions educatives van dedicar 176 € per habitant a concerts i subvencions a centres privats (euros de 2025), el 13,2 % de la seva despesa. A Madrid la xifra ha passat de 120 € el 2000 a 196 €, i el seu pes ja és el 17,9 %.

Estadística de la Despesa Pública en Educació (Ministeri d'Educació), despesa liquidada. La partida inclou també les subvencions a centres privats sense concert i, des del 2017, les transferències a universitats privades.

FP: la privada creix on falta la pública

Entre 2011-2012 i 2024-2025, els alumnes d'FP de grau superior a distància en centres privats van passar de 1.582 a 97.565: avui són el 59,2 % de tota l'FP superior a distància. En famílies com Sanitat la majoria dels alumnes de grau superior estudia a la privada.

Famílies amb almenys 5.000 alumnes de grau superior a Espanya. Privada: concertada i sense concert. L'alumnat a distància es compta a la comunitat on té la seu el centre, per això unes poques comunitats concentren l'FP en línia.

Universitats privades

El curs 2024-2025 el 18,7 % dels estudiants de grau presencial anava a una universitat privada a Espanya, i el 32,8 % a Madrid. En el màster, comptant l'ensenyament a distància, la privada ja és majoria: el 55,2 % el 2025-2026, davant el 20,2 % del 2010-11. Hi ha 45 universitats privades amb activitat, 13 més que el 2015-2016.

Estadística d'Estudiants Universitaris (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats). Els estudiants es compten a la comunitat de la universitat; les universitats a distància (UNIR, VIU, UOC, UDIMA...) es concentren en poques comunitats, per això el rànquing fa servir l'ensenyament presencial. L'últim curs és provisional.

La despesa que no surt al pressupost

Un pressupost diu quant pensa gastar un govern; el compte general, quant va gastar de debò. A Madrid la diferència es concentra en el que es paga als hospitals privats. El 2024 el SERMAS va pressupostar 803 milions per a la Fundación Jiménez Díaz i els quatre hospitals de concessió, i va acabar pagant-ne 1.756. En conjunt, el SERMAS va gastar un 33,8 % més del pressupostat. La partida d'interessos de demora, que es paguen quan les factures i liquidacions s'abonen tard, tenia 5,0 milions i va acabar en 45,6.

Quines empreses s'enduen els diners

Amb el desglossament per hospital del compte general es pot posar nom a qui cobra. El 2024 el SERMAS va pagar 1.611 milions a Quirónsalud per la Fundación Jiménez Díaz i els seus tres hospitals de concessió (236 € per madrileny), el 78 % de tot el que va pagar a empreses sanitàries privades; el 2016 van ser 495 milions.

Compte General de la Comunitat de Madrid: despesa executada (obligacions reconegudes) en el subconcepte de cada hospital de gestió privada, assignada a l'empresa que el controlava aquell any (Torrejón: Sanitas i Asisa fins al 2018, Ribera Salud des de desembre de 2018). Cada any inclou les liquidacions d'anys anteriors que s'hi paguen, per això hi ha salts. «Altres empreses»: la resta de concerts amb entitats privades (diàlisi, ambulàncies, proves, laboratoris...), l'empresa dels quals no figura al compte. No inclou el cànon dels hospitals construïts per concessió d'obra.

Els diners que falten es cobreixen durant l'any amb modificacions de crèdit. El 2024 el SERMAS va rebre 3.120 milions en transferències de crèdit. Aquell any, les partides de l'Administració de la Comunitat pressupostades sense destinació concreta, «imprevistos i insuficiències» i el fons de contingència, van cedir 2.597 milions.

Quan un servei es presta sense contracte en vigor o sense la fiscalització prèvia, el pagament s'ha de legalitzar després amb una convalidació del Consell de Govern. La Cámara de Cuentas adverteix que el seu abús debilita el control. Les referències dels acords recullen 586 convalidacions el 2021 i 92 el 2025; entre el 2019 i el 2025, les de Sanitat van sumar 819 per 2.062 milions (euros de 2025).

Compte General de la Comunitat de Madrid (Intervenció General): liquidació del pressupost de despeses de cada entitat per subconcepte (del 2016 endavant; el 2015 no es publica en PDF) i nota de modificacions de crèdit. Les transferències de crèdit sumen zero en el conjunt de la Comunitat: el que rep una partida ho cedeix una altra. Catalunya: execució mensual del pressupost de la Generalitat (dades obertes). Convalidacions: referències oficials dels acords del Consell de Govern des del 2004, amb l'import que cita cada acord; són un resum i es queden una mica curtes (189 el 2024, davant les 209 que compta la Cámara de Cuentas en el seu informe del Compte General). L'Agència Madrilenya d'Atenció Social i l'Agència d'Habitatge Social no publiquen la seva nota de modificacions.

Els contractes menors (fins a 15.000 euros sense IVA en serveis i subministraments) s'adjudiquen sense concurs. Comprar el mateix al mateix proveïdor en diversos contractes menors dins del mateix any pot ser una manera d'esquivar el concurs. La Comunitat de Madrid només permet descarregar els seus després d'un captcha, així que la taula fa servir les dades obertes dels serveis de salut d'Andalusia i Catalunya: el percentatge de l'import que és en grups del mateix òrgan, mateix proveïdor i objecte semblant que superen el llindar.

Plataforma de Contratación de la Junta de Andalucía (òrgans sanitaris; el Servei Andalús de Salut se separa per província) i Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya (Departament de Salut i ICS, amb detall des del 2023). Objecte semblant: mateixes primeres paraules del títol a Andalusia i mateix CPV de tres xifres a Catalunya; llindar de 15.000 euros (40.000 en obres) sense IVA, segons la Llei de Contractes del Sector Públic del 2017. És un senyal per revisar, no una prova de fraccionament: un òrgan que compra per a molts hospitals (SAS, ICS) acumula compres legítimes al mateix proveïdor. Informes oficials: Cámara de Cuentas de Madrid sobre contractació menor i sobre el Compte General del 2024.

Com s'han llegit aquestes dades

Les administracions publiquen xifres resumides que sovint deixen fora el que és important. En aquesta pàgina s'ha seguit un mètode per no quedar-se a la superfície, amb documents oficials en tots els casos:

• Anar al document complet. L'estadística de despesa sanitària dona un percentatge de concerts; les seves taules per comunitat i partida mostren que a la Comunitat Valenciana els pagaments a les concessions no hi són: les seves compres de béns i serveis pesen uns 10 punts més que la mitjana de la resta, de l'ordre del que costaven les concessions, i el 2018, en tornar La Ribera a la gestió pública, la despesa en personal va pujar de cop sense que baixés aquesta partida. És un indici que només confirmarien el pressupost liquidat de la Conselleria o un informe de la Sindicatura de Comptes.
• Llegir la definició de cada indicador. El Catàleg Nacional d'Hospitals anomena públics els hospitals de concessió; la partida educativa de concerts inclou subvencions a centres sense concert; l'FP i la universitat a distància es compten on hi ha la seu.
• Comparar amb un any base, en euros constants i per habitant, per separar el creixement real del que només reflecteix preus i població.
• Desagregar. El total d'FP amaga famílies com Sanitat, on la privada és majoria; el total universitari amaga el màster.
• Comparar l'informe de difusió amb la rendició de comptes. L'informe mensual de llistes d'espera de Madrid compta només qui té cita; la memòria anual del SERMAS compta també qui espera sense.
• Contrastar amb les altres comunitats. Si la demora mitjana d'una comunitat no lliga amb la mida de la seva llista d'espera, alguna cosa queda fora del càlcul.
• Pressupost davant compte general. Les partides que es pressuposten curtes a consciència es completen durant l'any amb modificacions de crèdit, i el compte general diu d'on surten els diners.
• Seguir els fluxos, no només els totals. El saldo de la lliure elecció diu quins hospitals guanyen pacients i quins en perden; les convalidacions i els contractes menors repetits assenyalen despesa feta fora del procediment ordinari.

Fonts i notes

• Ministeri de Sanitat – Estadística de Despesa Sanitària Pública (comptes satèl·lit, classificació econòmica i funcional per comunitat).
• Ministeri de Sanitat – Catàleg Nacional d'Hospitals.
• Ministeri de Sanitat – Evaluación de la sanidad privada en el sistema sanitario de España (desembre del 2025), amb el Baròmetre Sanitari.
• Hospitals de gestió privada: taula elaborada per a SpainFacts amb els decrets de reversió del DOGV, les memòries dels hospitals del SERMAS i, quan no hi ha dada oficial, premsa amb cita; cada fila porta la seva font a la taula descarregable.
• Comunitat de Madrid – Memòries del Servicio Madrileño de Salud (llista d'espera a 31 de desembre i lliure elecció, també a les memòries de cada hospital) i informes mensuals de llistes d'espera; SISLE-SNS (Ministeri de Sanitat) per comparar amb les altres comunitats.
• Comunitat de Madrid – Compte General (Intervenció General: liquidació del pressupost i modificacions de crèdit per entitat), referències dels acords del Consell de Govern i Generalitat de Catalunya – execució del pressupost.
• Contractes menors: Junta de Andalucía – contractació menor i Generalitat de Catalunya – Plataforma de serveis de contractació pública.
• INE – Enquesta de Pressupostos Familiars (despesa en sanitat per persona).
• Ministeri d'Educació – EDUCAbase: Estadística dels Ensenyaments no universitaris i Estadística de la Despesa Pública en Educació.
• Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats – Estadística d'Estudiants Universitaris i Registre d'Universitats, Centres i Títols.
• Context: reportatges d'elDiario.es «De pacientes a clientes» (14-02-2026) i «El Gobierno trata de levantar un muro contra la privatización desaforada en sanidad y educación» (13-02-2026); les declaracions de Freire, Bengoa i Urbanos procedeixen del primer. Cap xifra de la pàgina no en surt.
• Deflactor: IPC mitjà anual de l'INE. Població: INE.

Dades actualitzades fa 6 minuts