Observatoris públics

🔍 Observatoris públics

Les administracions creen observatoris per seguir un tema (la violència de gènere, l'habitatge, el canvi climàtic, el comerç…) i publicar-ne informes. Aquesta pàgina resumeix el cens que manté observatoriospublicos.es: quants n'hi ha, qui els crea, quan van néixer i si continuen actius.

Quan es van crear

Observatoris creats cada any i total acumulat. Només 194 dels 520 tenen data de creació al cens, de manera que les barres es queden curtes. Entre els que tenen data, el 65 % va néixer el 2015 o després (els més recents també solen tenir la data més ben documentada).

Qui els crea i quants continuen actius

Per nivell de l'administració. El cens només marca com a tancats 7 observatoris; del total, el 50 % no té informació sobre si continua funcionant.

Per comunitat autònoma

Observatoris autonòmics, provincials i locals de cada comunitat, per milió d'habitants. La comunitat surt de l'àmbit que indica el cens o, si no ho diu, del nom de l'observatori: el municipi (creuat amb els de l'INE), l'illa o la província, o el gentilici ("Andaluz", "Galego"…). En queden 50 sense ubicar perquè el nom no permet saber-ho ("Observatorio Social", "Observatorio del Agua"…).

Qui governava quan es van crear

Cada observatori amb any de creació s'atribueix al partit que governava l'administració que el va crear a meitat d'aquell any: el Govern d'Espanya per als estatals, la presidència de la comunitat per als autonòmics i l'alcaldia per als municipals. Així s'atribueixen 160 dels 520 observatoris del cens: la resta no té data de creació, és d'una diputació o un cabildo (16, sense dades de qui els presidia) o no es pot ubicar. En 15 casos el govern va canviar aquell mateix any i l'atribució és menys segura.

Comptar sense més afavoreix qui més ha governat, i també qui governa ara: cada vegada es creen més observatoris (i el cens documenta millor els recents). Per descomptar-ho, la taula compara els observatoris observats amb els esperats si cada partit hagués seguit la tendència de la resta del cens els anys que va governar (per als estatals, la dels autonòmics i locals, que no depenen del Govern d'Espanya). Una ràtio d'1 és el que és esperable; 2, el doble; 0,5, la meitat.

Descomptada la tendència, al Govern d'Espanya el PSOE crea 1,21 vegades el que és esperable i el PP, 0,54 vegades: una diferència més gran que la que explicaria l'atzar, tot i que amb pocs casos. A les comunitats, el PSOE és a 1,14 i el PP, a 0,88: una diferència que l'atzar pot explicar.

Tots els observatoris

Font: observatoriospublicos.es, cens ciutadà d'observatoris de les administracions públiques espanyoles. El nivell i la comunitat es dedueixen de l'àmbit que indica el cens i, si no l'indica, del nom de l'observatori (municipis de l'INE, illes, províncies i gentilicis). L'estat "Sense informació" significa que el cens no diu si l'observatori continua actiu. Partit: presidències del Govern d'Espanya i de les comunitats autònomes revisades a partir de Wikidata i de les fonts oficials, i alcaldes del Sistema d'Informació Local del Ministeri de Política Territorial (qui governa cada municipi).