Els paradisos fiscals de les flotes

🏝️ Els paradisos fiscals de les flotes

Un cotxe es matricula al municipi on té el domicili el seu propietari. Per a un particular és casa seva; per a una empresa de rènting o de lloguer de cotxes, qualsevol delegació que obri. I l'impost de circulació (IVTM) el fixa cada ajuntament: la llei marca una tarifa mínima i permet multiplicar-la fins per dos. El resultat és que milers de cotxes d'empresa que circulen per Madrid, Barcelona o les zones turístiques estan domiciliats en pobles d'unes desenes o centenars d'habitants amb l'impost més baix. És legal, però aquests ajuntaments cobren un impost per cotxes que no circulen pels seus carrers, i les ciutats on sí que hi circulen no el cobren.

Cotxes d'empresa per veí

Els municipis on es matriculen més cotxes de flota

Cotxes de flota: turismes nous matriculats a nom d'empreses (incloses les automatriculacions de concessionaris), de rènting o de lloguer sense conductor. IVTM: quota anual d'un turisme de 8 a 11,99 cavalls fiscals, el tram de la majoria dels cotxes actuals, segons l'ordenança de cada municipi (sense bonificacions per tipus de motor). Estalvi estimat: el que aquests cotxes paguen de menys el primer any respecte de la capital de la seva província; el cotxe ho continua estalviant cada any que continuï domiciliat allà. Només hi ha tarifes per als municipis amb més flotes i les seves capitals.

Només amb els cotxes de flota matriculats el 2025 als municipis de la taula, les empreses paguen uns 9,4 milions d'euros menys l'any d'impost de circulació que si els haguessin domiciliat a la capital de la seva província.

Com ha evolucionat?

Els pobles petits pesen cada vegada menys: part de les flotes ha marxat a municipis grans de l'entorn de Madrid amb l'impost també rebaixat, com Alcobendas, Majadahonda o Boadilla del Monte. Només compten els municipis amb 100 o més cotxes de flota en l'any. L'últim any és incomplet.

Per què passa

• És legal. El vehicle tributa on està domiciliat el seu titular, i una empresa pot domiciliar els seus cotxes en qualsevol sucursal. Des que les matrícules van deixar de portar la lletra de la província (2000), res no distingeix a simple vista on està registrat un cotxe.
• Els grans perjudicats són les ciutats: suporten el trànsit, l'aparcament i les emissions d'aquests cotxes sense cobrar-ne l'impost. En canvi, pobles amb unes desenes de veïns recapten per cotxes que no passen mai pels seus carrers, encara que amb una tarifa baixa.
• Distorsiona les estadístiques: les matriculacions per província o municipi diuen més d'on tenen la seu les flotes que d'on es compren o circulen els cotxes. Per això a Cotxe elèctric el mapa mostra per defecte només els cotxes de particulars.
• L'associació de conductors AEA fa anys que ho documenta: segons el seu estudi del 2026, deu municipis concentren al voltant del 35 % de les matriculacions de vehicles d'empresa.

Fonts i notes

• DGT – Microdades de matriculacions (MATRABA): municipi del domicili del titular, tipus de titular, rènting i servei de cada turisme nou.
• INE – Padró municipal: habitants de cada municipi (últim any publicat per als més recents).
• Ministeri d'Hisenda – Consulta d'informació impositiva municipal: tarifes de l'IVTM aprovades per cada ajuntament.
• AEA – Estudi sobre l'IVTM i els «paradisos fiscals» de l'impost de circulació (2026).

Dades actualitzades fa 6 minuts