Decrets llei
📜 Decrets llei: governar per decret
El reial decret llei és una norma amb rang de llei que aprova el Govern, no les Corts. La Constitució (art. 86) només ho permet en cas d'extraordinària i urgent necessitat, li prohibeix tocar certes matèries (drets fonamentals, institucions de l'Estat, règim electoral…) i obliga que el Congrés el convalidi o el derogui en els 30 dies hàbils següents. Aquesta pàgina compta, amb el Butlletí Oficial de l'Estat, quants n'aprova cada Govern i quina part de la legislació es fa per aquesta via.
Evolució
Evolució · percentatge
Quants se n'aproven cada any
Decrets llei aprovats cada any, acolorits segons el partit del president que més temps va governar aquell any. 2026 només inclou el que va d'any.
El nombre de decrets llei no depèn només de qui governa: els anys amb més decrets coincideixen sovint amb crisis (2012, en plena crisi financera; 2020, amb la pandèmia), i els anys electorals, amb les Corts dissoltes part de l'any, tenen menys lleis i, per tant, un percentatge de decrets llei més alt.
Quina part de la legislació es fa per decret
Per no dependre de quanta legislació s'aprova cada any, el gràfic mostra el percentatge de decrets llei sobre el total de normes amb rang de llei de l'Estat (decrets llei més lleis i lleis orgàniques de les Corts). Un 50 % vol dir que per cada llei aprovada a les Corts el Govern va aprovar un decret llei.
Per Govern
Cada decret llei s'atribueix al president en exercici el dia que el va aprovar el Consell de Ministres (la data que figura en el títol). Per comparar mandats de durada diferent, la taula dona la mitjana per any governat.
Per partit: observats davant esperats
Comptar sense més afavoreix qui menys ha governat. La taula compara els decrets llei de cada partit amb els esperats si tots els governs des de 1977 haguessin aprovat decrets llei al mateix ritme, repartits segons el temps que ha governat cadascun. Una ràtio d'1 és el que caldria esperar; 2, el doble; 0,5, la meitat.
El PSOE ha aprovat 0,91 vegades els decrets llei que li correspondrien pel temps governat, el PP 1,00 vegades i la UCD 1,47. Aquesta comparació té una limitació important: l'ús del decret llei ha crescut amb els anys, de manera que els governs més recents en surten perjudicats davant dels primers. Per això convé mirar també la comparació dins de la mateixa època: des de 1997, en els anys complets governats per un sol president, PP i PSOE s'han alternat al poder.
Convalidats i derogats
El Congrés ha de votar cada decret llei en els 30 dies hàbils següents a la seva publicació. Si el convalida, continua en vigor (i a més el pot tramitar com a projecte de llei per esmenar-lo); si el deroga, deixa d'estar en vigor. Des de 1979, el Congrés ha derogat 16 decrets llei. En 15 casos no s'ha trobat al BOE la resolució del Congrés: 4 són dels últims 60 dies (pendents de votació) i la resta, sobretot dels primers anys, quan la resolució no sempre es publicava al BOE amb aquest títol.
Tots els decrets llei
Metodologia i fonts
- Font: sumaris diaris del Butlletí Oficial de l'Estat, API de dades obertes, des de juliol de 1977. Es prenen els reials decrets llei i les lleis de la secció I (Prefectura de l'Estat) i les resolucions del Congrés dels Diputats que ordenen publicar la convalidació o derogació de cada decret llei. Cada norma es compta una vegada encara que el BOE la publiqui en diverses parts.
- Data i Govern: la data és la de la disposició (la del Consell de Ministres, que figura en el títol), no la de publicació; el decret s'atribueix al president en exercici aquell dia, també si estava en funcions. Presidències: Adolfo Suárez (UCD) fins al 26 de febrer de 1981, Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), Felipe González (PSOE), José María Aznar (PP), José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), Mariano Rajoy (PP) i Pedro Sánchez (PSOE; en coalició amb Unidas Podemos i després Sumar des de gener de 2020).
- Rang de llei: el percentatge compara decrets llei amb lleis i lleis orgàniques de les Corts (inclosa la de pressupostos). No inclou els decrets legislatius (textos refosos que el Govern aprova per delegació de les Corts) ni les lleis autonòmiques.
- Esperats: total de decrets llei des del 5 de juliol de 1977 multiplicat per la part d'aquest temps que va governar cada partit. Suposa un ritme constant, cosa que no passa (vegeu el text).
- Convalidació: abans de la Constitució (29 de desembre de 1978) els decrets llei no necessitaven convalidació del Congrés; per això els recomptes d'estat comencen el 1979.
- Comparació internacional: no s'inclou. Cada país té figures diferents (decreti-legge a Itàlia, ordonnances a França, medidas provisórias al Brasil…) i no hi ha una estadística oficial homogènia.