La bretxa entre habitatge i salaris: quants anys de sou costa comprar o llogar

🏠 La bretxa entre habitatge i salaris: quants anys de sou costa comprar o llogar

El debat sobre l'accés a l'habitatge a Espanya sol barrejar xifres nominals que no descompten la inflació amb mitjanes nacionals que amaguen diferències enormes entre comunitats autònomes. En creuar el valor taxat d'un pis tipus de 90 m² (Ministeri d'Habitatge), el lloguer medià declarat a l'IRPF (SERPAVI) i el salari brut anual mitjà de cada territori (Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l'INE), es pot mesurar exactament quin esforç salarial exigeix avui tenir casa enfront de les dues últimes dècades.

1. Tres etapes en dues dècades: bombolla, ajust i nou encariment

Si descomptem la inflació (euros constants del 2025) i fixem l'any 2008 com a base 100, el mercat residencial espanyol ha travessat tres fases molt marcades:

1. El pic de la bombolla (2008): comprar un habitatge de 90 m² va arribar a requerir 8,6 anys de salari brut íntegre.
2. L'ajust després de la crisi financera (2015): la caiguda real de preus va reduir l'esforç fins a un mínim de 5,8 anys de sou.
3. L'última dècada (2015–2025): mentre que el salari brut real s'ha mantingut pràcticament estancat (un -3,7 % acumulat des del 2008), el preu real de l'habitatge i del lloguer ha tornat a pujar a les grans àrees urbanes i zones turístiques, situant la mitjana nacional en 6,7 anys de sou brut.

2. La bretxa territorial es duplica entre costa/capitals i interior

La mitjana nacional (6,7 anys) amaga una bretxa de més del doble entre comunitats autònomes, fins i tot tenint en compte que els salaris són més alts en regions com Madrid, el País Basc o Catalunya:

• A Illes Balears (11,3 anys), Comunidad de Madrid (9,5 anys) i País Vasco (8,0 anys), comprar un pis mitjà de 90 m² exigeix molt més d'una dècada de sou net equivalent.
• A l'extrem oposat, a Extremadura (3,6 anys) i Castilla-La Mancha (3,9 anys), l'esforç necessari és menys de la meitat que als mercats més tensionats.

3. El lloguer ja absorbeix una quarta part del salari brut medià

Per a qui viu de lloguer, l'indicador de referència del Ministeri d'Habitatge (contractes reals declarats a l'IRPF) mostra que el lloguer medià d'un habitatge col·lectiu suposa el 27,1 % del salari brut mitjà nacional (624 €/mes), superant el llindar del 30 % a les comunitats més tensionades quan es calcula sobre el salari net.

4. Taula comparativa per comunitat autònoma

Metodologia i fonts:

• Preu de compra: Valor taxat mitjà de l'habitatge lliure (Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana), multiplicat per una superfície tipus de 90 m² (sense incloure impostos de transmissió ni interessos hipotecaris).
• Lloguer: Renda mensual mediana d'habitatge col·lectiu del Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer d'Habitatge (SERPAVI) a partir de dades fiscals de l'AEAT.
• Salaris: Cost salarial brut total per treballador i any de l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral (INE, taula 6061).
• Per continuar explorant: Consulta els panells permanents d'Habitatge, Esforç per província, Habitatge públic de lloguer i Salaris reals.