Habitatge públic de lloguer

🏘️ Habitatge públic de lloguer

Quants habitatges de les administracions es lloguen a preus per sota dels de mercat a qui compleix determinats requisits: els de les comunitats autònomes i les seves empreses públiques i els dels ajuntaments. Tot es mostra per cada 1.000 habitants o en % de les llars, per poder comparar comunitats i països de mida molt diferent.

Habitatge social de lloguer: Espanya 1,1 UE 8 (2022)OCDE 7,1 (2022)França 14 (2018)Portugal 1,1 (2021)Alemanya 2,6 (2021)Itàlia 2,4 (2022)EUA 3,6 Països Baixos 34,1 (2021)Àustria 23,6Dinamarca 21,3 (2022) % del parc total d'habitatges · 2019 · OCDE (Affordable Housing Database, PH4.2) Tots els països →

Quants n'hi ha

El 2023 el Ministeri d'Habitatge va preguntar a les comunitats autònomes i als ajuntaments de més de 20.000 habitants quants habitatges tenen i en quin règim. Amb aquestes respostes estima que a Espanya hi ha uns 318.000 habitatges públics de lloguer: 196.842 de les comunitats (suma de les seves respostes) i uns 121.000 dels ajuntaments (una xifra escalada per població, perquè molts no van respondre). Són 6,6 per cada 1.000 habitants i arriben a un 1,72 % de les llars.

El parc de lloguer de les comunitats va créixer: 178.493 habitatges el 2019 i 196.842 el 2023, un 10,3 % més. No hi ha una sèrie anual: el Ministeri només ha fet aquestes dues enquestes.

L'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE dona una sèrie llarga, però més àmplia: compta les llars que paguen un lloguer per sota del preu de mercat, cosa que inclou l'habitatge públic però també pisos d'empresa o lloguers reduïts entre particulars (per això surt més alta).

Quants se'n promouen cada any

Les qualificacions provisionals són el primer pas administratiu d'un habitatge protegit: quants se'n posen en marxa cada any i amb quina destinació. Entre 2005 i 2008 es qualificaven de mitjana 18.138 habitatges protegits de lloguer l'any; entre 2013 i 2017, 505; entre 2019 i 2023, 3.741. No tots són públics (també els promouen empreses privades amb ajudes) ni tots s'acaben construint.

Espanya davant d'altres països

L'OCDE aplega les xifres que donen els mateixos governs: habitatges socials de lloguer (renda per sota de mercat i adjudicats per regles, no per preu) en % de tot el parc d'habitatges. Espanya en va declarar 290.000 el 2019, un 1,1 % del parc, entre els més baixos de l'OCDE; la mitjana de la UE és un 8,0 % i la de l'OCDE, un 7,1 %.

Cada país defineix l'habitatge social a la seva manera (als Països Baixos compta també lloguer privat per sota de mercat; a Àustria, només habitatges principals), de manera que la comparació és orientativa. Als països amb més habitatge social el pes ha baixat una mica des del 2010:

El Ministeri també compara en % de les llars (habitatges principals) amb dades de Housing Europe i Eurostat. Per a Espanya fa servir l'ECV, que mesura una cosa més àmplia; s'hi afegeix la xifra del parc públic del mateix Ministeri per veure-les juntes:

Per comunitat

Habitatges públics de lloguer coneguts per cada 1.000 habitants: els de la comunitat (dada completa del 2023) més els dels ajuntaments de més de 20.000 habitants que van respondre l'enquesta (dada parcial). Fes clic en una comunitat per veure'n la fitxa.

Sense comptar Ceuta i Melilla, els parcs autonòmics de lloguer més grans per habitant són els de País Vasco, Extremadura, Principado de Asturias, Canarias; els més petits, els de Aragón, La Rioja, Cantabria, Castilla y León. A Castilla i León y Galicia la comunitat té més habitatges destinats a la venda que al lloguer, i en altres pesa la col·laboració publicoprivada (sòl públic amb dret de superfície o concessió): és un 73 % del parc autonòmic de lloguer del País Basc i un 22 % del de Madrid.

Per província

No existeix un recompte oficial del parc autonòmic per província: les comunitats el declaren en bloc. El que sí que es coneix per província és el parc municipal de lloguer que van declarar els ajuntaments de més de 20.000 habitants (62 van respondre el 2023, 119 repeteixen la dada del 2019 i 228 no van donar xifres). El mapa el mostra per 1.000 habitants de la província; una província en blanc pot tenir parc autonòmic, o municipis que no van respondre.

A les comunitats d'una sola província (i a Ceuta i Melilla) el parc autonòmic sí que és provincial i es pot sumar al municipal:

Per municipi

Habitatges dels ajuntaments i les seves empreses municipals (no inclou els de la comunitat situats al municipi), als municipis de més de 20.000 habitants amb dada.

Per partit

L'habitatge protegit el qualifiquen les comunitats autònomes, tot i que bona part es finança amb els plans estatals d'habitatge. Sumant comunitats i anys entre 2005 i 2023, i atribuint cada any al partit que governava la comunitat l'1 de juliol, es compara la part dels habitatges protegits de lloguer qualificats amb cada partit amb la part de la població que va governar (si tots en promoguessin els mateixos per habitant, la raó seria 1). Amb el PP la raó és 1,06 (15,7 habitatges per 100.000 habitants i any) i amb el PSOE, 1,08 (16,1).

Canvi del parc autonòmic de lloguer entre 2019 i 2023, agrupant les comunitats pel partit que les governava a la meitat d'aquest període:

Cal llegir-ho amb cautela: són pocs anys i poques comunitats per partit, l'habitatge triga anys a passar de la qualificació al lliurament (molts habitatges d'un mandat els va decidir l'anterior), i el parc també canvia per vendes als inquilins, traspassos entre administracions o recomptes diferents en cada enquesta. Els habitatges no arriben un a un sinó en promocions, de manera que no té sentit una prova estadística com en altres pàgines.

Metodologia i fonts

• Parc públic de lloguer: Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, Observatori d'Habitatge i Sòl, Butlletí especial Habitatge Social 2024 (Enquesta sobre habitatge social del 2023 i, per al 2019, la del 2019). «De lloguer» inclou els habitatges de titularitat pública i els de col·laboració publicoprivada (sòl públic amb dret de superfície o concessió), la cessió a preu baix i l'allotjament temporal; no inclou el lloguer amb opció de compra ni la venda. El total nacional del 2023 és la suma de les comunitats (el butlletí dona una xifra una mica menor a la seva taula d'evolució). El parc municipal només recull els ajuntaments de més de 20.000 habitants que van respondre (o la seva dada del 2019 si no ho van fer); el Ministeri l'escala per població per a la seva estimació nacional. A Ceuta i Melilla la ciutat és alhora comunitat i ajuntament i el seu parc es compta una sola vegada.
• Qualificacions provisionals d'habitatge protegit per règim d'ús i comunitat, 2005-2023, del mateix butlletí.
• Llars de lloguer per sota de mercat: INE, Enquesta de Condicions de Vida, taula 9997. És una enquesta: a les comunitats petites la mostra és reduïda i es mostra la mitjana dels tres últims anys.
• Comparació internacional: OCDE, Affordable Housing Database, indicador PH4.2 (% del parc total d'habitatges, cap al 2010 i cap al 2022, amb les mitjanes UE i OCDE de la mateixa OCDE; per a Espanya pot incloure habitatges d'empresa) i la taula 2.1 del butlletí del Ministeri (Housing Europe i Eurostat, % dels habitatges principals).
• Població del padró (INE) a 1 de gener de 2023 i llars de l'Estadística Contínua de Població; partit de cada Govern autonòmic segons la taula de presidents de SpainFacts.