Pressupostos prorrogats

🧾 Pressupostos Generals de l'Estat: a temps, tard o prorrogats

Els Pressupostos Generals de l'Estat són la llei que fixa cada any quant pot gastar l'Estat i en què, i quant preveu ingressar. La Constitució obliga el Govern a presentar el projecte al Congrés almenys tres mesos abans que acabi l'any (art. 134.3), perquè les Corts l'aprovin abans de l'1 de gener. Si no arriba a temps, els pressupostos de l'any anterior es prorroguen automàticament fins que s'aprovin els nous (art. 134.4). Aquesta pàgina compta, amb el Butlletí Oficial de l'Estat, quants exercicis han començat sense pressupost propi i quin Govern l'havia de presentar.

Cada exercici, des de 1978

Dies de cada any en què l'Estat va funcionar amb els pressupostos de l'any anterior prorrogats: 0 si la llei es va publicar abans de l'1 de gener, l'any sencer si no es va arribar a aprovar. 2026 compta els dies transcorreguts fins avui.

Els retards de mig any es concentren en els exercicis amb eleccions generals o canvi de Govern a prop de la tardor anterior (1979, 1983, 1990, 2012 i 2017): el Govern sortint no presenta el projecte o les Corts es dissolen abans de votar-lo, i el nou Govern aprova el pressupost a mitjan any. El 2018 el retard es va deure a la manca de suports al Congrés. Els exercicis prorrogats sencers són aquells en què el Congrés va rebutjar el projecte o el Govern no el va arribar a presentar.

Per Govern

Cada exercici s'atribueix al president que havia de presentar el projecte: el que estava en funcions el 30 de setembre de l'any anterior, quan venç el termini constitucional. L'última columna de la taula completa mostra a més qui governava l'1 de gener, que és qui gestiona la pròrroga.

Per partit: observats davant esperats

Els esperats són els exercicis sense pressupost l'1 de gener que correspondrien a cada partit si tots els governs haguessin fallat al mateix ritme, segons el nombre d'exercicis que tocava presentar a cadascun. Una ràtio d'1 és el que caldria esperar; 2, el doble; 0,5, la meitat.

El PSOE és a 1,04 vegades el que caldria esperar, el PP a 0,54 i la UCD a 1,88. Amb tan pocs exercicis, la diferència entre PSOE i PP no és més gran de la que podria explicar l'atzar. Que un pressupost tiri endavant depèn sobretot que el Govern tingui majoria al Congrés, i els governs en minoria o amb el Parlament fragmentat han estat més freqüents des de 2016.

Tots els exercicis

Metodologia i fonts

• Font: sumaris diaris del Butlletí Oficial de l'Estat, API de dades obertes: les lleis el títol de les quals és «Ley N/AAAA, de …, de Presupuestos Generales del Estado para el año …». Si una llei es va publicar en diverses parts, compta la data de la primera. No es compten les lleis que modifiquen o amplien un pressupost ja aprovat.
• Pròrroga automàtica (art. 134.4 de la Constitució): si la Llei de Pressupostos no s'aprova abans del primer dia de l'exercici, es consideren automàticament prorrogats els de l'exercici anterior fins que s'aprovin els nous. La pròrroga manté els crèdits de l'any anterior, però no permet noves polítiques de despesa que necessitin crèdit propi, i les actualitzacions (pensions, sous públics) es fan per reial decret llei.
• Situació: «A temps» = llei publicada al BOE abans de l'1 de gener de l'exercici; «Tard» = publicada durant l'exercici; «Prorrogat» = l'exercici va acabar sense llei pròpia. Dies de pròrroga: de l'1 de gener a la publicació de la llei (l'any sencer si no n'hi va haver; fins avui en l'exercici en curs).
• Atribució: al president en funcions el 30 de setembre de l'any anterior, data en què venç el termini de l'art. 134.3 per presentar el projecte. És una elecció discutible quan el Govern canvia a la tardor o a l'hivern (exercicis 1983 i 2012): la taula completa dona també el president de l'1 de gener.
• Esperats: total d'exercicis sense llei l'1 de gener des de 1978, repartit segons els exercicis que havia de presentar cada partit. Suposa que tots els governs tenien la mateixa probabilitat de fallar, cosa que no passa (la majoria parlamentària importa molt).
• Comparació internacional: no s'inclou; les regles de pròrroga o de tancament de l'Estat sense pressupost canvien d'un país a l'altre i no hi ha una estadística oficial homogènia.