Educació

🎓 Educació

Quants joves deixen d'estudiar massa aviat, quina formació tenen els adults, quants joves ni estudien ni treballen, quant es gasta en educació, quants alumnes hi ha a cada etapa i quins resultats treuen a PISA, sempre davant de la mitjana de la Unió Europea.

Població de 25 a 64 anys amb estudis superiors (CINE 5-8): Espanya 42,4 UE 36,9França 44,8Portugal 32,7Alemanya 35,4Itàlia 22,3 Suècia 50,8 % de la població de 25 a 64 anys · 2025 · Eurostat (EPA/LFS, edat_lfse_03) Tots els països →

Despesa pública en educació: Espanya 4,6 UE 4,7OCDE 5,1França 5,3Portugal 4,6Alemanya 5,2Itàlia 4,1Marroc 6 (2023)EUA 5,4 (2021)Xina 3,9 (2023) Suècia 7,3 % del PIB · 2022 · Banc Mundial (WDI, UNESCO) Tots els països →

Els indicadors de joves i adults són percentatges de cada grup d'edat (EPA harmonitzada per Eurostat). La despesa es dona per habitant o per alumne i en euros constants, descomptada la inflació amb l'IPC; els totals, només com a referència.

Abandonament escolar prematur

És el percentatge de joves de 18 a 24 anys que, com a molt, han acabat l'ESO i no continuen estudiant ni formant-se. El 1992 era el 40,4 % i el 2025 va ser del 12,8 %, encara per sobre de la mitjana europea. L'objectiu de la UE per al 2030 és baixar del 9 %.

Últim any disponible de cada comunitat (2025). Les xifres regionals surten d'una mostra més petita i oscil·len d'un any a l'altre; les de Ceuta i Melilla són especialment inestables.

Quins estudis tenen els adults

Espanya té un repartiment molt polaritzat: el 2025, el 34,6 % dels adults de 25 a 64 anys no va passar de l'ESO (UE: 18,8 %) i només el 23,0 % té com a màxim batxillerat o FP de grau mitjà (UE: 44,3 %), però la proporció amb estudis superiors supera la mitjana europea. El 1992 els qui no passaven de l'ESO eren el 76,0 %.

Estudis superiors: FP de grau superior, graus universitaris, màsters i doctorats (nivells 5 a 8 de la classificació internacional CINE 2011). Eurostat va canviar de classificació el 2014, cosa que pot causar petits salts a la sèrie.

Joves que ni estudien ni treballen

Són els joves de 15 a 29 anys que ni tenen feina ni reben educació o formació. Van arribar al 22,5 % el 2013 i el 2025 eren el 11,5 %.

Quant es gasta en educació

Totes les administracions (Estat, comunitats, ajuntaments) van gastar el 2024 1.384 € per habitant en educació, en euros de 2025. El 2009 eren 1.472 € i després van baixar a 1.138 € el 2013: descomptada la inflació, encara no s'ha recuperat el nivell del 2009. En proporció a la mida de la seva economia, Espanya gasta menys que la mitjana de la UE.

Classificació funcional de la despesa pública (COFOG, funció 09 Educació) d'Eurostat, amb dades de la IGAE. Inclou la despesa de totes les administracions en ensenyament públic, concerts, beques i universitats. Descomptada la inflació amb l'IPC mitjà anual de l'INE.

La despesa en centres educatius (públics i privats) va ser de 8.811 € per alumne el 2023, en euros de 2025, davant de 7.448 € el 2012. Per comparar amb Europa, el segon gràfic fa servir euros ajustats pel nivell de preus de cada país (estàndard de poder adquisitiu).

Despesa anual en centres educatius per alumne equivalent a temps complet, de totes les fonts de finançament (UNESCO-OCDE-Eurostat). Infantil es refereix al segon cicle (3 a 5 anys). Les xifres en poder adquisitiu (PPS) no estan descomptades d'inflació i només serveixen per comparar països en un mateix any.

Alumnes a cada etapa

El curs 2023-24 hi havia 218 alumnes per cada 1.000 habitants, d'infantil a la universitat (10,582 M en total).

Concertada: centres privats finançats principalment amb fons públics (Eurostat, «privats dependents de l'Estat»). Infantil inclou el primer cicle (0 a 2 anys). FP de grau mitjà i bàsica: programes professionals de la segona etapa de secundària. El bloc universitari inclou també altres ensenyaments superiors (artístics, esportius). L'any és el del final del curs.

El curs 2023-24 el 39,2 % dels alumnes de la segona etapa de secundària estudiava FP, davant del 33,5 % el 2012-13; a la UE, el 49,4 %. La formació professional guanya pes.

PISA: alumnes de 15 anys amb baix rendiment

L'informe PISA de l'OCDE avalua cada tres anys alumnes de 15 anys. Aquí es mostra quina part no arriba al nivell bàsic de competència (nivell 2). El 2022, a Espanya van ser el 27,3 % en matemàtiques (UE: 29,5 %), el 24,4 % en lectura (UE: 26,2 %) i el 21,3 % en ciències (UE: 24,2 %).

L'edició prevista per al 2021 es va fer el 2022 per la pandèmia. L'OCDE no va publicar el resultat de lectura d'Espanya del 2018 per anomalies en les respostes d'una part dels alumnes. Eurostat publica el percentatge d'alumnes amb baix rendiment, no la puntuació mitjana.

Fonts i notes

• Eurostat – Abandonament prematur de l'educació i la formació (edat_lfse_14 i, per regió, edat_lfse_16), a partir de l'EPA de l'INE.
• Eurostat – Població per nivell educatiu (edat_lfse_03 i, per regió, edat_lfse_04).
• Eurostat – Joves que ni treballen ni estudien (NEET) (edat_lfse_20 i, per regió, edat_lfse_22).
• Eurostat – Despesa de les AP per funció (COFOG) (gov_10a_exp, funció 09 Educació).
• Eurostat – Despesa en centres educatius per alumne (educ_uoe_fini04).
• Eurostat – Alumnat matriculat (educ_uoe_enra01 i educ_uoe_enrs04).
• Eurostat – Baix rendiment a PISA (educ_outc_pisa), amb dades de l'OCDE.
• Deflactor: IPC mitjà anual de l'INE. Població: INE i Eurostat.

Dades actualitzades fa 6 minuts