Criminalitat
🚨 Criminalitat
Els delictes que coneixen la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza, la Policia Foral de Navarra i les policies locals, segons el Ministeri de l'Interior.
Evolució · per 1.000 hab.
Evolució · per 100.000 hab.
Evolució · percentatge
Homicidis intencionats: Espanya 0,7 UE 1 (2015)OCDE 4,5 (2015)França 1,3Portugal 0,7 (2022)Alemanya 0,9Itàlia 0,6Marroc 1,7EUA 5,8Xina 0,5 (2020) per 100.000 habitants · 2023 · Banc Mundial (WDI, UNODC) Tots els països →
Totes les xifres es donen per habitant perquè l'evolució no reflecteixi només el creixement de la població (Espanya va guanyar uns 2 milions d'habitants entre 2019 i 2025); el total apareix com a dada secundària. Són fets coneguts (denunciats o descoberts per la policia), no tots els delictes comesos: una pujada pot ser deguda al fet que es denuncia més (com ha passat amb els delictes sexuals o les estafes per internet). La taxa per habitant no té en compte els turistes i visitants, que també pateixen i cometen delictes: per això surt alta a les zones més turístiques.
Quins delictes i com evolucionen
El 2020 és l'any del confinament. Des del 2019 el Ministeri compta a part la cibercriminalitat (estafes i altres delictes comesos per internet), que ha crescut molt més que la resta.
Escala logarítmica per veure junts delictes molt diferents en nombre: un mateix pendent és un mateix ritme de creixement. Les estafes informàtiques s'han multiplicat des del 2016, els robatoris en habitatges han baixat i les agressions sexuals amb penetració conegudes han augmentat, en part perquè es denuncien més.
Espanya a Europa i al món
En homicidis, que és la xifra que millor es compara entre països, Espanya és entre els països amb menys casos del món: 0,7 per cada 100.000 habitants el 2023 (mediana de la UE: 0,8), el lloc 21 entre 149 països i el 6 de la UE començant pel més baix. En els altres delictes que registra la policia, Espanya és per sota de la mediana de la UE en 6 i per sobre en 8. Té 124 presos per cada 100.000 habitants (mediana de la UE: 114).
Per 100.000 habitants, últim any de cada país en els últims set. Lloc 1 = el país amb menys. Delictes registrats per la policia que cada país comunica a Nacions Unides (UNODC; a Europa és la mateixa recollida que la d'Eurostat); homicidis del Banc Mundial amb dades d'UNODC; presos, d'UNODC.
Per què cal comparar amb cura
- Els homicidis són la xifra més fiable: gairebé sempre es registren i la definició és semblant a tot arreu.
- La resta són delictes registrats, no comesos. Depenen de quant es denuncia, que és més on la gent confia en la policia o l'assegurança exigeix la denúncia (per això els països nòrdics registren molts furts), i de com els compta cada país.
- Les definicions canvien. A Espanya, el robatori amb violència o intimidació inclou les estrebades, que en altres països es poden comptar com a furts. Suècia té una de les definicions de violació més àmplies d'Europa. Espanya registra com a estafa cada denúncia d'estafa per internet, i aquestes han crescut molt des del 2019.
- Pocs casos registrats de corrupció o blanqueig no volen dir poca corrupció: mesuren sobretot quant s'investiga.
- No hi ha una xifra total de delictes comparable entre països: cada un inclou faltes i delictes lleus diferents. Per això es compara delicte a delicte.
Per territori
Municipis de més de 20.000 habitants (2025)
Encapçalen la llista municipis amb aeroport, port o molt de turisme (el Prat de Llobregat, Adeje, Sant Josep de sa Talaia, Calvià...): allà es denuncien molts delictes contra visitants i passatgers, però la taxa es divideix només entre els veïns empadronats. Taxes per 1.000 habitants empadronats.
Condemnats per nacionalitat
Segons l'Estadística de Condemnats de l'INE, el 2025 van ser condemnats en ferm 214.875 adults de nacionalitat espanyola i 91.362 de nacionalitat estrangera (30 % del total), mentre que els estrangers són el 14 % dels residents adults.
Com cal llegir aquesta comparació
- Aquesta taxa dels estrangers està sobreestimada. Entre els condemnats de nacionalitat estrangera hi ha turistes i persones de pas que no viuen a Espanya: són al numerador però no al denominador, que només compta els residents. Els estrangers en situació irregular, en canvi, sí que solen ser al denominador, perquè el padró no demana permís de residència.
- L'edat i el sexe pesen molt. En qualsevol país la gran majoria dels condemnats són homes joves, i la població estrangera té més homes joves que l'espanyola. Per això aquí es comparen homes amb homes i dones amb dones (26,3 davant de 9,9 per mil en homes; 5,1 davant de 2,5 en dones). Més avall s'ajusta també per edat i pels estrangers que no viuen a Espanya.
- Altres factors que aquesta estadística no recull i que en els estudis expliquen part de la diferència: nivell de renda, ocupació, nivell d'estudis o el barri de residència.
- Són persones condemnades, no detingudes ni investigades: ja hi ha hagut un judici. Es compten a la comunitat del jutjat que condemna.
Ajustant per edat, sexe i estrangers no residents
L'INE sí que publica els condemnats per sexe, edat i nacionalitat alhora, de manera que es pot comparar cada grup amb els seus iguals. Amb tots els ajustos possibles, el 2025 la taxa de condemnats dels estrangers adults passa de ser 2,5 vegades la dels espanyols a 1,5 vegades.
En totes les edats la taxa dels estrangers és més alta, però la distància és més gran entre els joves i s'estreny amb l'edat. El 25 % dels estrangers adults té entre 18 i 30 anys, davant del 16 % dels espanyols adults.
Què s'ha ajustat i com
- Sense ajustar (2,5 vegades): condemnats entre residents de 18 anys o més a mitjan any (15,3 per mil estrangers davant de 6,1 per mil espanyols). És la xifra de dalt amb la població a mitjan any en lloc d'a 1 de gener, perquè els condemnats es compten durant tot l'any i la població estrangera creix de pressa.
- Edat i sexe (1,8 vegades): es calcula la taxa de cada grup de sexe i edat (homes de 18 a 20 anys, dones de 21 a 25...) i es recompon com si espanyols i estrangers tinguessin la mateixa piràmide, la de tota la població adulta d'Espanya el 2025. Així queden 11,5 davant de 6,4 per mil. Aquest ajust només treu la part de la diferència que es deu al fet que els estrangers són més joves i hi ha més homes.
- Estrangers no residents (1,5 vegades): se sumen al denominador els visitants estrangers que hi ha a Espanya en un dia mitjà, que poden ser condemnats però no estan empadronats. Amb Frontur se sumen les nits que passen a Espanya tots els visitants no residents de l'any i es divideixen entre 365: surten uns 1,7 milions d'adults presents en un dia mitjà, davant de 6,0 milions d'estrangers adults empadronats. Així queden 9,3 per mil. Només hi ha dades des del 2016.
Supòsits del tercer ajust
- Frontur dona quants visitants es queden 1 nit, de 2 a 3, de 4 a 7, de 8 a 15 o més de 15. Es pren el punt mitjà de cada tram, 25 nits per a «més de 15» i mitja jornada per als qui no pernocten.
- Frontur no publica l'edat dels visitants: se suposa que el 85 % són adults i que es reparteixen per sexe i edat com la població adulta d'Espanya.
- Cada dia d'un visitant compta igual que un dia d'un resident. Un turista d'una setmana segurament té menys ocasions de delinquir (i de ser jutjat aquí) que un resident, així que aquest ajust pot quedar-se llarg.
- Frontur compta per país de residència, no per nacionalitat: inclou espanyols que viuen a l'estranger i vénen de visita. També per això pot quedar-se llarg.
- En sentit contrari, els estrangers que viuen a Espanya sense empadronar-se no són a cap denominador. No hi ha una xifra oficial. L'estimació d'uns 840.000 estrangers en situació irregular a 1 de gener de 2025 (Funcas) es fa precisament amb la població empadronada, així que aquestes persones ja hi són comptades.
Amb aquestes dades, la taxa de condemnats dels estrangers és entre 1,5 i 1,8 vegades la dels espanyols, segons quant es comptin els visitants. El que aquestes estadístiques no permeten ajustar: renda, ocupació, nivell d'estudis o barri de residència, que en els estudis expliquen una altra part de la diferència, ni les possibles diferències de tracte en la detenció, la investigació o el judici.
Delictes pels quals es va condemnar el 2025 (un condemnat ho pot ser per diversos delictes) i percentatge en què el condemnat tenia nacionalitat estrangera. Els nacionalitzats espanyols compten com a espanyols.
Per procedència
No tota la immigració és igual. Amb els mateixos tres ajustos, el 2025 la taxa de condemnats dels africans residents passa de 4,0 a 2,1 vegades la dels espanyols; la dels americans, de 2,6 a 1,7; la dels ciutadans d'altres països de la UE, de 2,0 a 1,1, i la de la resta d'Europa (amb el Regne Unit), de 1,7 a 1,0. Els asiàtics queden per sota dels espanyols (0,5 vegades).
Estadística de Condemnats de l'INE, que només agrupa per continents: «Amèrica» ajunta Hispanoamèrica amb els EUA i el Canadà (pocs residents), i «Àfrica» el nord d'Àfrica amb la resta del continent. Els visitants es reparteixen per procedència segons el país de residència dels turistes de Frontur. Unió Europea i Resta d'Europa, des del 2020.
Per país: detencions i investigats
Per separar el nord d'Àfrica de la resta del continent, o Hispanoamèrica, cal fer servir les detencions i investigats del Ministeri de l'Interior, que sí que donen el país (però compten detencions, no condemnes). El 2025 hi va haver 40 detencions o investigacions per cada 1.000 estrangers de 15 anys o més i 10 per cada 1.000 espanyols. Corregida per edat i sexe, la taxa dels estrangers és 2,8 vegades la dels espanyols: 5,1 vegades la dels nord-africans, 2,3 la dels subsaharians, 2,6 la dels hispanoamericans i 1,0 la dels asiàtics. La dels europeus, comptant els turistes, és 1,5 vegades.
Com llegir les detencions per país
- Són detencions i investigacions, no condemnes ni persones. Una mateixa persona pot comptar diverses vegades en un any, i no totes acaben en condemna. Els estrangers surten més sobrerepresentats en les detencions que en les condemnes.
- Inclouen qui no viu aquí. Turistes, persones de pas i estrangers acabats d'arribar que encara no estan empadronats compten en les detencions però no en la població. En nacionalitats amb moltes arribades irregulars recents, com l'algeriana, o amb molt de pas diari per Ceuta i Melilla, com la marroquina, la taxa està més sobreestimada. La columna «I amb turistes» només existeix per als països que Frontur separa.
- Correcció per edat i sexe: com que Interior no dona l'edat dels detinguts, s'aplica a la piràmide de cada nacionalitat la corba de condemnats per edat i sexe d'Espanya, i es compara el que s'ha observat amb el que s'esperaria.
- Hispanoamèrica és Amèrica menys el Brasil. En les detencions inclou els EUA i el Canadà, que Interior no separa, però en la població es treuen: són uns 100.000 residents davant de gairebé 4 milions d'hispanoamericans. Només es mostren països amb almenys 15.000 residents de 15 anys o més.
- El 2020 van entrar a l'estadística els Mossos d'Esquadra i el 2025 els investigats per l'Ertzaintza: les xifres pugen de cop aquests anys per a totes les nacionalitats.
Espanya a Europa
Eurostat reuneix els condemnats per nacionalitat que publiquen uns vint països europeus. El 2024 la taxa de condemnats dels estrangers a Espanya era 2,6 vegades la dels espanyols, i 1,9 vegades corregida per edat i sexe. Dels 15 països amb almenys un 5 % de població estrangera, 5 tenen una diferència més gran que la d'Espanya (la mediana és 1,8 vegades).
Com s'ha fet la comparació europea
- Condemnats per nacionalitat d'Eurostat (crim_just_ctz) dividits entre la població de 15 anys o més de la mateixa nacionalitat (migr_pop1ctz). Es compara «quantes vegades» dins de cada país, perquè cada país compta les condemnes a la seva manera (a Alemanya, per exemple, inclouen delictes d'estrangeria que només pot cometre un estranger; a Espanya estar en situació irregular no és delicte).
- Eurostat no dona l'edat dels condemnats. Per corregir per edat i sexe s'aplica a la piràmide de nacionals i estrangers de cada país la corba de condemnats per edat i sexe d'Espanya. Així es calcula quants condemnats caldria esperar en cada grup només per la seva edat i el seu sexe. A Espanya, aquest mètode dona 1,9 vegades, gairebé el mateix que l'ajust directe amb les dades complertes de l'INE.
- No s'ajusta per turistes en cap país. Espanya, Àustria, Grècia o Portugal reben molts visitants per habitant, així que la seva xifra està una mica més inflada que la d'altres.
- Només països amb almenys un 5 % d'estrangers i amb dades des del 2018. Queda fora Letònia: allà la majoria dels «estrangers» són residents de tota la vida sense nacionalitat letona. «Presos: vegades» compara els presos (inclosos els preventius) de la mateixa manera, sense corregir per edat.
- Països com Suècia o els Països Baixos no publiquen aquesta dada a Eurostat. A més, allà molts immigrants es nacionalitzen aviat i deixen de comptar com a estrangers, igual que els nacionalitzats a Espanya compten com a espanyols.
Fonts i notes
- Ministeri de l'Interior – Portal Estadístic de Criminalitat: sèrie anual d'infraccions penals conegudes per comunitat i província des del 2010, i Balanç de Criminalitat trimestral amb els municipis de més de 20.000 habitants (any complet des del 2019). El 2019 va canviar la classificació del Balanç, de manera que no es compara amb anys anteriors.
- INE – Estadística de Condemnats: adults (taules 25704 i 49050), a partir del Registre Central de Penats, INE – Condemnats segons sexe, edat i nacionalitat (taula 25645) per a l'ajust per edat, i INE – Estadística Contínua de Població (taula 56942) per a la població per nacionalitat, sexe i edat a 1 de gener. Població de 18 anys o més i de cada tram d'edat aproximada a partir de grups d'edat de cinc anys.
- INE – Frontur (taules 23987 i 23984): visitants no residents per durada de l'estada i turistes per país de residència, per estimar quants n'hi ha a Espanya en un dia mitjà i d'on vénen.
- Ministeri de l'Interior – Detencions i investigats (taules 03007 i 03001): detencions i investigats estrangers per nacionalitat i el total, i INE – Població per país de nacionalitat (taula 56936) per al denominador.
- Nacions Unides – UNODC: delictes registrats per la policia per tipus i presos en tots els països que responen a l'enquesta UN-CTS, i homicidis intencionats del Banc Mundial amb dades d'UNODC.
- Eurostat: condemnats (crim_just_ctz) i presos (crim_pris_ctz) per nacionalitat a cada país europeu, i població per nacionalitat, sexe i edat (migr_pop1ctz).
Dades actualitzades fa 6 minuts