El negoci dels mitjans

📈 El negoci dels mitjans

Quant es llegeixen, es veuen i s'escolten els mitjans a Espanya, de què viuen i quanta gent hi treballa. Les audiències són de l'Estudio General de Medios, la publicitat de l'Estudio InfoAdex i l'ocupació i la facturació de l'estadística d'empreses de l'INE i Eurostat. Totes les xifres van per habitant i descomptada la inflació, en euros del 2025. El que paguen les administracions als mitjans és a Diners públics als mitjans.

Quant es llegeix, es veu i s'escolta

El 2025 llegien un diari en paper cada dia 108 de cada 1.000 habitants, el 12,5 % dels majors de 14 anys. El màxim de la sèrie va ser el 2008, amb el 42,1 %. Fins al 2017 l'EGM compta només el paper; des del 2018 hi suma qui llegeix la rèplica digital (PDF o visor) del diari.

La lectura no ha desaparegut: s'ha traslladat al web. El 2025 el 30,5 % dels majors de 14 anys entrava cada dia al web d'algun diari, enfront del 12,5 % que el llegia en paper; sumant les dues formes, el 39,6 %. La televisió arriba al 80,5 % de la població cada dia i la ràdio al 55,0 %.

Cada persona de 14 anys o més veu de mitjana 186 minuts de televisió al dia i escolta 89 minuts de ràdio. El màxim de la televisió va ser el 2003, amb 246 minuts.

Els diaris més llegits en paper

Lectors diaris de cada diari en paper i rèplica digital el 2025, comparats amb el 2009. No inclou qui llegeix el diari al seu web.

De què viuen: la publicitat

El 2025 els anunciants van invertir 128 € per habitant en els mitjans convencionals (televisió, premsa, revistes, ràdio, internet, exterior i cinema), descomptada la inflació. El màxim va ser el 2007, amb 252 €. La premsa diària en paper ha passat de 59,8 € per habitant el 2007 (24 % de la inversió) a 7,3 € el 2023 (6 %), i la televisió de 109 € a 38 €, mentre que internet arribava a 62 €.

En aquesta sèrie llarga «Diaris» és només el paper i tota la publicitat digital, també la dels webs dels diaris, va a «Internet», que inclou Google, Meta i la resta de plataformes. Des de l'estudi del 2025, InfoAdex suma a cada mitjà la seva part digital i separa cercadors, xarxes socials i altres webs. Amb aquest criteri, el 2025 els diaris i dominicals van ingressar 413 milions d'euros per publicitat als seus webs i 338 milions en paper, i les xarxes socials i els cercadors es van endur el 30 % de tota la inversió.

Quanta gent treballa als mitjans

Persones ocupades (assalariades i per compte propi) a les empreses de cada branca segons l'estadística estructural d'empreses. El 2024 l'edició de diaris ocupava 13.154 persones, les ràdios 5.418, les televisions 7.215 i les agències de notícies 1.392. Eurostat només dona aquestes branques per separat des del 2016 (amb una ruptura de mètode el 2021).

Per veure des del 2005 cal fer servir branques més àmplies: ràdio i televisió juntes, i tota l'edició (que inclou llibres i programari). Ràdio i televisió han passat de 76 ocupats per 100.000 habitants el 2008 a 26.

En comparació amb Europa

El 2024 Espanya tenia 27,1 ocupats en l'edició de diaris per cada 100.000 habitants, enfront de 51,4 de mitjana a la UE (posició 15 de 23 països amb dada). En ràdio i televisió, 26,0 enfront de 31,7.

Els grans grups de comunicació

Ingressos, publicitat, resultat i plantilla dels grans grups de comunicació espanyols segons els seus propis comptes anuals, per habitant d'Espanya i en euros de 2025 (descomptada la inflació). Entre el 2007 i el 2025, els 5 grups amb dades dels dos anys van passar d'ingressar entre tots 232 € per habitant a 66 €.

No tots mesuren el mateix: Prisa inclou l'educació (Santillana) i les seves caigudes del 2014, el 2019 i el 2020 són vendes de negocis (Digital+, Media Capital i Santillana Espanya); Unidad Editorial (El Mundo, Marca, Expansión) és l'àrea espanyola de la italiana RCS MediaGroup, que no publica el seu resultat net ni, des del 2016, la seva plantilla; i Mediaset España (Telecinco, Cuatro) és una àrea del grup MFE-MediaForEurope des del 2023, sense resultat net propi i amb la plantilla en llocs de treball a jornada completa.

Publicitat

La publicitat pesa molt més a les televisions que als grups de premsa, que viuen també de la venda d'exemplars, les subscripcions i altres negocis; i a les televisions pesa cada vegada menys.

Plantilla i resultats

El resultat net és l'atribuït als accionistes de cada grup. Les pèrdues de Prisa el 2014 (2.237 milions d'euros corrents, 60 € per habitant) surten de l'escala de qualsevol gràfic, així que els resultats van a la taula.

Els diners públics respecte al mercat publicitari

Per situar els diners públics en la mida del negoci, el gràfic divideix el que gasten l'Estat i les seves empreses en campanyes de publicitat, i el que reben RTVE i les ràdios i televisions autonòmiques, entre la inversió publicitària total en mitjans d'aquell any. El 2025 la publicitat de l'Estat va equivaler al 2,7 % de la inversió publicitària en mitjans. El 2025 el finançament públic de les ràdios i televisions va equivaler al 39 % de tota aquesta inversió i al 137 % de la publicitat en televisió.

Són magnituds que no mesuren exactament el mateix: InfoAdex estima el que reben els mitjans pels espais publicitaris, net de descomptes, mentre que el cost de les campanyes de l'Estat inclou la creativitat, la producció i, segons sembla, l'IVA. El finançament de les ràdios i televisions públiques no és publicitat, però són diners que entren al mateix mercat audiovisual. El finançament de les autonòmiques només hi és des del 2017 i hi falta la publicitat de comunitats i ajuntaments, que només publiquen alguns.

Metodologia i fonts

• Audiències: AIMC, Marco General de los Medios en España 2026 (publicació gratuïta amb dades de l'Estudio General de Medios): evolució de l'audiència general 1980-2025, minuts de ràdio i televisió 1991-2025 i lectors per diari 2009-2025. Penetració sobre la població de 14 anys o més; per passar a lectors per 1.000 habitants es multiplica per l'univers de l'EGM i es divideix per tota la població del padró de l'INE. Fins al 2017 la lectura de diaris és només paper; des del 2018 inclou la rèplica digital.
• Inversió publicitària: resums públics de l'Estudio InfoAdex de la inversión publicitaria en España (edicions 2010-2026; l'estudi complet és de pagament). Per a cada any es fa servir l'última revisió publicada. La sèrie 2004-2023 segueix el criteri antic (diaris = paper; el digital, a internet) i la del 2022-2025 el nou (cada mitjà amb el seu web); no es barregen. Internet es va reestimar a l'alça des del 2014 i exterior des del 2018.
• Empreses i ocupació: Eurostat, estadístiques estructurals d'empreses (sbs_na_1a_se_r2 fins al 2020 i sbs_ovw_act des del 2021), que per a Espanya elabora l'INE amb l'Estadística Estructural d'Empreses del sector serveis. Branques CNAE 58.13 (diaris), 58.14 (revistes), 60.1 (ràdio), 60.2 (televisió) i 63.91 (agències de notícies). El 2021 va canviar el mètode (reglament FRIBS).
• Grups de comunicació: comptes anuals consolidats d'Atresmedia, Mediaset España, Prisa i Vocento (webs d'accionistes), i informes anuals de RCS MediaGroup per a l'àrea Unidad Editorial; transcrits a mà, amb el PDF i les pàgines de cada xifra al seed medios_sector_grupos_cuentas. Ingressos = xifra de negocis més altres ingressos d'explotació; publicitat = vendes de publicitat de la nota d'ingressos o de la informació per segments; resultat = atribuït a la societat dominant. Cada any amb els comptes d'aquell any, sense les reexpressions posteriors.
• Diners públics: marts de la secció Diners públics als mitjans (Comisión de Publicidad y Comunicación Institucional, CNMC, comptes de RTVE, BDNS i Plataforma de Contratación).
• Euros constants amb l'IPC de l'INE i població del padró.