Llibertat de premsa i pluralisme
Llibertat de premsa i pluralisme
Poden els periodistes treballar a Espanya sense pressions i hi ha varietat de mitjans independents? Diverses organitzacions internacionals ho avaluen cada any amb índexs comparables entre països. Aquesta pàgina reuneix els quatre principals i situa Espanya entre els 27 països de la UE: la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa de Reporters Sense Fronteres, el Media Pluralism Monitor de l'Institut Universitari Europeu, els indicadors de mitjans de V-Dem i les alertes de la plataforma del Consell d'Europa per a la protecció del periodisme.
Com llegir aquesta pàgina
Són valoracions d'aquestes organitzacions, fetes amb qüestionaris a periodistes, acadèmics i experts, no mesuraments directes. Cadascuna mira coses diferents: RSF, les condicions per exercir el periodisme; el Media Pluralism Monitor, els riscos per al pluralisme (lleis, concentració de la propietat, independència, accés); V-Dem, la censura, l'assetjament i el biaix; el Consell d'Europa, casos concrets d'amenaces que registren organitzacions de periodistes.
Els mètodes canvien amb els anys i les diferències de pocs punts o posicions no solen ser significatives. El que importa és la tendència i la distància amb la UE.
Evolució
Evolució · percentatge
Evolució · / 100
Evolució · per 10 milions d'hab.
Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa
Reporters Sense Fronteres (RSF) classifica cada any uns 180 països segons les condicions per exercir el periodisme, a partir d'un qüestionari a periodistes, acadèmics i defensors dels drets humans i del seu propi recompte d'agressions a periodistes. Espanya ocupa la posició 29 de 180 en l'edició del 2026 i la posició 17 entre els 27 països de la UE. La seva millor posició va ser la 23 (edició 2025) i la pitjor, la 44 (2009).
A l'eix, un número més alt és una posició pitjor. Les bandes de fons marquen el partit del Govern central (PSOE o PP) només com a referència temporal: la classificació valora tot el país, no només el Govern. Cada edició es publica a la primavera i valora sobretot l'any anterior. El nombre de països classificats ha passat de 139 el 2002 a 180, de manera que les posicions dels primers anys no són del tot comparables.
Els cinc indicadors de RSF
Des del 2022 RSF desglossa la puntuació en cinc indicadors: context polític (pressions del poder polític i suport a la independència dels mitjans), econòmic (sostenibilitat dels mitjans, concentració, repartiment d'ajuts i publicitat pública), marc legal (lleis i la seva aplicació), context social (respecte social als periodistes, pressions de grups) i seguretat (agressions, amenaces, detencions). El 2026, la millor posició d'Espanya és en Seguridad de los periodistas (posició 1 del món) i la pitjor en Contexto económico (posició 40).
Edició a edició
Posició d'Espanya en cada edició i partit que governava l'1 de juliol de l'any que valora aquella edició. És una descripció del calendari, no una atribució: la valoració recull també l'actuació de comunitats, tribunals, empreses de mitjans i altres actors.
Risc per al pluralisme dels mitjans
El Media Pluralism Monitor (MPM) del Centre for Media Pluralism and Media Freedom (Institut Universitari Europeu, Florència) avalua amb un equip d'investigadors de cada país unes 200 preguntes agrupades en quatre àrees. El resultat és un risc de 0 a 100 %: més alt és pitjor. En l'edició MPM2026, el risc global d'Espanya és del 53 % (banda Medio-alto).
- Protecció fonamental: llibertat d'expressió, dret a la informació, condicions i seguretat dels periodistes i independència del regulador.
- Pluralitat del mercat: transparència de la propietat, concentració, viabilitat econòmica dels mitjans i influència comercial en allò que publiquen.
- Independència política: control polític dels mitjans, independència dels mitjans públics, repartiment de la publicitat institucional i dels ajuts, autonomia editorial.
- Inclusió social: accés de minories, comunitats locals, dones i persones amb discapacitat, i alfabetització mediàtica.
Espanya respecte a la mitjana de la UE
La mitjana de la UE és la mitjana simple dels 27 països que avui la formen, en les edicions en què el MPM els va avaluar tots. En l'edició MPM2026, Espanya tenia més risc que la mitjana en 3 de les quatre àrees.
El qüestionari canvia a cada edició, de manera que els salts de pocs punts entre edicions no sempre reflecteixen canvis reals. No hi va haver edicions el 2018 ni el 2019 (la MPM2020 cobreix el 2018 i el 2019).
Censura, assetjament i biaix segons V-Dem
El projecte V-Dem (Universitat de Göteborg) demana cada any a diversos experts per país que valorin, entre altres coses, si el Govern intenta censurar la premsa, si s'assetja periodistes, si els mitjans s'autocensuren i si tenen biaix contra l'oposició. Amb un model estadístic ho converteix en puntuacions comparables entre països i anys, i ho resumeix en un índex de llibertat d'expressió de 0 a 100.
Aquests quatre indicadors són en l'escala del model de V-Dem (aproximadament de -4 a +4): com més alt, més llibertat (menys censura, menys assetjament, menys autocensura, menys biaix). El 2025:
Alertes del Consell d'Europa
La Plataforma del Consell d'Europa per a la protecció del periodisme i la seguretat dels periodistes publica alertes sobre amenaces greus a la llibertat de premsa (agressions, detencions, assetjament, demandes abusives, pressions polítiques) que registren les seves organitzacions sòcies, com la Federació Europea de Periodistes o RSF. Els estats poden respondre a cada alerta. Entre el 2015 i el 2025 es van publicar 57 alertes sobre Espanya, 8 de les quals sense resposta de l'Estat. Per comparar països de mida diferent es compten per cada 10 milions d'habitants.
Un recompte baix no vol dir necessàriament menys problemes: depèn de quins casos decideixen registrar les organitzacions sòcies i de quanta presència tenen a cada país.
Metodologia i fonts
- Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa, Reporters Sense Fronteres, fitxers CSV de cada edició (2002-2010 i des del 2012; la del 2012 cobreix el 2011-2012). Es reprodueixen tal qual la posició i la puntuació oficials, citant RSF, sense mitjanes ni càlculs propis (les condicions d'ús de rsf.org reserven tots els drets). Les puntuacions de tres etapes no són comparables: 2002-2012 (escala sense límit, 0 = millor), 2013-2021 (0-100) i des del 2022 (nova metodologia amb cinc indicadors). La posició a la UE és només l'ordre de les posicions oficials entre els 27 països que avui la formen.
- Media Pluralism Monitor, Centre for Media Pluralism and Media Freedom (Institut Universitari Europeu), llicència CC BY 4.0. Edicions MPM2016, MPM2017 i MPM2020 en endavant (no hi va haver MPM2018 ni MPM2019); l'edició N valora l'any N-1. Edicions passades transcrites dels informes de país en PDF del repositori Cadmus i l'última de les fitxes per país del CMPF. A la MPM2025 només es disposa de la dada d'Espanya. Risc global: el publicat pel CMPF o, en les edicions que no el publicaven, la mitjana simple de les quatre àrees (com el calcula el CMPF des del 2022). Fins a la MPM2024 hi havia tres bandes de risc (baix, mitjà, alt) i des de la MPM2025, sis.
- V-Dem (Varieties of Democracy, Universitat de Göteborg), via Our World in Data: censura governamental (v2mecenefm), assetjament a periodistes (v2meharjrn), autocensura (v2meslfcen) i biaix dels mitjans (v2mebias), estimació central del model de mesura; i índex de llibertat d'expressió (0-1, multiplicat per 100). Llicències CC BY-SA 4.0 (V-Dem) i CC BY 4.0 (OWID). Mitjana de la UE: mitjana simple dels països membres actuals, només en els anys amb dada d'almenys el 90 %.
- Alertes, Plataforma del Consell d'Europa per a la protecció del periodisme i la seguretat dels periodistes, recompte per país i any des del 2015 (any de l'alerta segons el portal), amb la població mitjana anual d'Eurostat. L'estat de cada alerta (resposta, resolta) és el de la data de descàrrega.
- Cap d'aquests índexs no mesura audiències ni qualitat dels mitjans. Per als diners públics que reben els mitjans, vegeu Diners públics als mitjans.