Empreses, emprenedoria i R+D
🏭 Empreses, emprenedoria i R+D
Quantes empreses hi ha a Espanya i de quina mida són, quantes societats es creen i quantes tanquen, quants treballadors són autònoms i quant s'inverteix en recerca i desenvolupament (R+D) en comparació amb Europa. Les xifres es donen per habitant, en percentatge o, si són euros, descomptada la inflació.
Evolució
Evolució · per 100.000 hab.
Evolució · % dels ocupats
Evolució · % del PIB
Despesa en R+D: Espanya 1,5 UE 2,3OCDE 2,9França 2,2Portugal 1,7Alemanya 3,2Itàlia 1,4Marroc 0,7 (2010)EUA 3,4Xina 2,6 Corea del Sud 4,9Israel 6,3 % del PIB · 2023 · Banc Mundial (WDI, UNESCO) Tots els països →
Quantes empreses hi ha
El Directori Central d'Empreses de l'INE compta a 1 de gener totes les empreses actives, inclosos els autònoms, excepte les del camp i la pesca, les administracions i el servei domèstic. El 2025 n'hi havia 67,4 per cada 1.000 habitants, davant de 74,1 el 2008. El 2023 l'INE va passar a comptar només les empreses econòmicament actives: la caiguda d'aquell any és un canvi de criteri (en termes homogenis el nombre d'empreses va créixer un 0,5 % segons l'INE).
Per comunitat, Illes Balears té la densitat empresarial més alta, amb 83,5 empreses per 1.000 habitants, i Ceuta la més baixa, amb 38,7. Les empreses es compten a la comunitat de la seu, no allà on tenen els establiments.
Mida: gairebé totes són molt petites
El 2025, el 54,4 % de les empreses no tenia cap assalariat i el 95,1 % en tenia menys de 10. Només el 0,80 % tenia 50 assalariats o més; les grans, amb 250 o més, eren 5.339.
Per comparar amb Europa, Eurostat mesura la mida per persones ocupades (inclosos els propietaris) i deixa fora les finances. El 2024, les microempreses (menys de 10 ocupats) aportaven el 31,4 % de l'ocupació empresarial a Espanya davant del 29,6 % a la UE-27; les grans, el 35,5 % davant del 36,5 % (a Alemanya, el 44,5 %).
A què es dediquen
Empreses actives per gran sector el 2025. Comercio és el sector amb més empreses: 18,9 % del total, - per 1.000 habitants.
Societats que es creen i es dissolen
Societats mercantils (sobretot limitades i anònimes) inscrites i dissoltes al Registre Mercantil, sumant els 12 mesos anteriors i per cada 100.000 habitants. El 2025 se'n van crear 260 per 100.000 habitants, davant de 333 el 2006 i 167 el 2009; se'n van dissoldre 53 per 100.000, és a dir, 20 per cada 100 de creades. Els autònoms no hi apareixen.
El capital amb què neixen les societats, descomptada la inflació, ha baixat: el capital mitjà subscrit va ser de 45.216 € el 2025, davant de 104.096 € el 2006 (euros de 2025). És una mitjana: unes poques societats amb molt de capital hi pesen molt.
Per comunitat, el 2025. Cada societat es compta a la comunitat del seu domicili social.
Concursos de creditors
Empreses i persones que entren en concurs de creditors (l'antiga fallida o suspensió de pagaments), per cada 1.000 empreses actives. Van passar de 0,34 el 2007 a 3,16 el 2013. El 2020 van ser 2,54 per 1.000 empreses (18,3 per 100.000 habitants). L'INE no ha publicat aquesta estadística després del 2020.
Per veure la tendència recent serveix l'índex de declaracions de fallida d'Eurostat, que compara cada país amb si mateix (2021 = 100) i no permet comparar nivells entre països. El 2026-Q2, l'índex d'Espanya era a 149 i el de la UE-27 a 196.
Autònoms
L'Enquesta de Població Activa pregunta a cada ocupat si treballa per compte propi o d'altri. El nombre de treballadors per compte propi ha canviat poc (3,13 milions el 2002 i 3,28 milions el 2025), però com que l'ocupació assalariada ha crescut més, el seu pes ha baixat del 18,7 % al 14,7 % dels ocupats. Són persones, no altes a la Seguretat Social: la xifra d'afiliats al règim d'autònoms és diferent.
El 2025, Galicia tenia la proporció més alta de treballadors per compte propi (18,0 % dels ocupats) i Ceuta la més baixa (11,2 %).
Recerca i desenvolupament (R+D)
La despesa en R+D inclou el que investiguen les empreses, les administracions, les universitats i les entitats sense ànim de lucre, i es mesura en percentatge del PIB. El 2024, Espanya va gastar el 1,50 % del PIB, davant del 2,26 % de la UE-27, i ocupava el lloc 15 dels 27 països de la Unió.
Amb la crisi la despesa va retrocedir: del 1,36 % del PIB el 2009 al 1,18 % el 2016. Descomptada la inflació, va baixar de 441 € per habitant el 2008 a 348 € el 2014, i el 2024 va ser de 506 € (euros de 2025).
Qui executa la despesa. El 2024, les empreses van gastar en R+D el 0,84 % del PIB a Espanya i el 1,50 % a la UE-27; les administracions, el 0,29 % davant del 0,25 %, i les universitats, el 0,37 % davant del 0,49 %. La diferència amb Europa és sobretot a les empreses.
Investigadors en equivalència a jornada completa per cada 1.000 ocupats: 8,7 a Espanya i 11,1 a la UE-27 el 2024.
Per comunitat, el 2024 (últim any amb dades regionals). Comunidad Foral de Navarra va dedicar a R+D el 2,34 % del seu PIB i Ceuta el 0,28 %.
La producció de les empreses per sector és a Sectors i els salaris a Salaris.
Fonts: INE, Directori Central d'Empreses (DIRCE), taules 302 (empreses per província des del 1999) i 39372 (per comunitat, activitat i assalariats); Estadística de Societats Mercantils, taula 13912; Estadística del Procediment Concursal, taula 2992; EPA, ocupats per situació professional, taula 65316. Eurostat: despesa en R+D rd_e_gerdtot i rd_e_gerdreg, investigadors rd_p_perslf i rd_p_persreg (elaborats amb l'Estadística sobre Activitats d'R+D de l'INE), empreses per mida sbs_sc_ovw i altes i fallides sts_rb_q. Població: padró de l'INE. Euros constants amb l'IPC general de l'INE (base 2025).