Construcció

🏗️ Construcció

La construcció va ser el motor i després el llast de l'economia espanyola. El 2006 va arribar a generar el 12,4 % del valor afegit d'Espanya, davant el 6,2 % de mitjana a la UE, i el 2007 donava feina a 2,78 milions de persones, el 13,1 % dels ocupats. Després de l'esclat de la bombolla, l'activitat real del sector va caure fins al 53 % de la del 2007 el 2014. El 2025 pesa el 5,9 % (UE: 5,6 %) i Espanya ocupa el lloc 12 de 27 països de la UE. Les xifres van per habitant i, les d'euros, descomptada la inflació (euros del 2025). L'habitatge que es comença i s'acaba cada any és a Obra nova.

L'auge i la caiguda

El 1995 la construcció ja pesava més a Espanya que a la UE (9,3 % del valor afegit davant el 6,2 %). El 2007 era el país dels 27 on més pesava i concentrava el 13,1 % de l'ocupació, davant el 7,7 % europeu. El pes més baix des de llavors va ser el del 2024, el 5,6 %. El 2025, amb el 5,9 % del valor afegit i el 7,1 % de l'ocupació (UE: 5,6 % i 6,7 %), Espanya és la 12a de 27.

Sense l'efecte dels preus (en volum), el valor afegit de la construcció espanyola era el 1995 el 67 % del del 2007; va tocar fons el 2014 amb el 53 % i el 2025 és al 62 %. En el conjunt de la UE és al 85 % del 2007. Per habitant, el valor afegit del sector va passar de 3.672 € el 2007 a 1.835 € el 2025, en euros d'avui.

Ocupació

Segons l'EPA, el 2n trimestre del 2026 treballaven en la construcció 1,64 milions de persones, 33,3 per cada 1.000 habitants i el 7,2 % dels ocupats. A començament del 2008 eren 2,68 milions (58,1 per 1.000 habitants); el mínim de la sèrie va ser 20,1 el 1r trimestre del 2014. El 2007, amb les dades anuals d'Eurostat, Espanya tenia 61,5 ocupats en el sector per 1.000 habitants davant 35,0 a la UE; el 2025, 32,5 davant 32,8.

La taxa d'atur del sector, calculada amb els aturats que van deixar la seva feina en la construcció fa menys d'un any, va passar del 9,9 % a començament del 2008 a un màxim del 28,6 % el 1r trimestre del 2012; el 2n trimestre del 2026 és del 5,1 %.

A la Seguretat Social, la construcció tenia el setembre del 2026 1,50 milions d'afiliats de mitjana (30,5 per 1.000 habitants i el 7,0 % de tots els afiliats), un 2,7 % més que un any abans. El 28,1 % són autònoms, davant el 31,7 % del gener del 2021. Des del gener del 2026 la Seguretat Social classifica amb la nova CNAE-2025, cosa que pot donar petits salts.

Obra pública

La licitació oficial és el pressupost de les obres que les administracions treuen a concurs (amb IVA). El 2025 va sumar 514 € per habitant en euros del 2025: 139 € de l'Estat (incloses les seves entitats públiques, com Adif, Aena o Puertos, que aporten 90 €) i 374 € dels «ens territorials», que en aquesta estadística sumen comunitats autònomes i ajuntaments sense separar-los. El 60 % va ser obra civil i la resta edificació. El màxim des del 1996 va ser 1.461 € el 2006 i el mínim, 161 € el 2012.

Les dades des del 2024 són provisionals.

La part de l'Estat depèn del Govern central. Cada barra es pinta amb el partit que governava a 1 de juliol d'aquell any; és una descripció, no una explicació: cada període coincideix amb una fase diferent del cicle econòmic. Amb governs del PP (14 anys de la sèrie) la licitació de l'Estat va ser de 208 € per habitant i any de mitjana, i amb governs del PSOE (16 anys), de 252 €. La més alta va ser de 531 € per habitant el 2008 i la més baixa, 56 € el 2020.

Per comunitat, el 2025 les que van rebre més licitació per habitant van ser Extremadura (824 €), Castilla y León (810 €), País Vasco (756 €), i les que menys, Castilla-La Mancha (275 €), Comunidad de Madrid (338 €), Región de Murcia (415 €). El 1,7 % del total d'Espanya no es pot assignar a cap comunitat (obres que n'abasten diverses) i no apareix al mapa. La columna del partit és la del Govern autonòmic, però la licitació territorial barreja la de la comunitat amb la dels seus ajuntaments.

Quant es construeix

Els col·legis d'aparelladors van visar el 2025 projectes de 2,83 habitatges d'obra nova per cada 1.000 habitants (139 mil). El 2006, en plena bombolla, van ser 19,4 per 1.000 (866 mil habitatges); el 2013, només 0,73. La superfície a construir va passar d'un màxim de 3,60 m² per habitant a 0,60 m².

Per comunitat, el 2025 on es van visar més habitatges nous per habitant va ser a Comunidad Foral de Navarra, Andalucía, Comunidad Valenciana i on menys, a País Vasco, Cantabria, Cataluña (de 3,9 a 1,9 per 1.000 habitants). L'estadística no inclou Ceuta ni Melilla.

Per comparar amb Europa cal fer servir els permisos de construcció d'Eurostat, que no són el mateix que els visats: per a Espanya, Eurostat dona 200 mil habitatges amb permís el 2025, davant 139 mil de visats, perquè l'INE li envia una altra font (llicències municipals). Les dues sèries no es poden barrejar. Amb els permisos, Espanya va ser el 2025 la 12a de 27 països, amb 4,1 habitatges per 1.000 habitants davant 3,6 a la UE.

El ciment dona una altra mesura de l'activitat. El 2006 Espanya va consumir 1.260 kg per habitant; el 2013, 231 kg, i el 2025, 337 kg (el 1995 eren 641). Es va exportar el 17 % del que es va produir.

Producció i costos

L'índex de producció de la construcció d'Eurostat mesura l'activitat en volum. El 2024 la d'Espanya era al 46 % de la del 2007 (UE: 90 %); el mínim va ser el 43 % el 2022. Per branques, el 2025 l'edificació era al 39 % del 2007 i l'enginyeria civil, al 41 %.

Compte amb el 2025: el total puja un 26,2 % i la construcció especialitzada un 32,1 %, mentre que l'edificació varia un 3,4 % i l'enginyeria civil un -7,3 %. Aquest salt sembla una ruptura de la sèrie i no s'ha de llegir com un auge.

Construir un habitatge nou (materials i mà d'obra) costava el 2025 un índex de 118,9 (2021 = 100), davant 92,2 el 2020. Descomptada la inflació general, l'índex és a 100,4: si passa de 100, construir s'ha encarit més que la resta de preus des del 2021. El màxim real va ser 103,6 el 2022. Espanya no publica a Eurostat un índex de costos propi: la seva sèrie de costos és la mateixa que la de preus de producció. A la UE, el preu de producció de l'habitatge nou era el 2025 a 124,2.

Les empreses

El 2024 hi havia a Espanya 8,8 empreses de construcció per cada 1.000 habitants (UE: 9,0; lloc 18 de 27), amb 3,1 ocupats de mitjana cadascuna (UE: 3,4). Cada persona ocupada va generar 49,5 mil euros de valor afegit, el 92 % de la mitjana de la UE (53,7 mil); a Alemanya, 64,1 mil; a França, 61,4, i a Itàlia, 59,2.

Espanya té també algunes de les constructores més grans del món. En el rànquing Global Powers of Construction 2025 de Deloitte apareixen 7 grups espanyols entre les 100 constructores cotitzades més grans del món per ingressos, 4 d'ells entre els 50 primers; el més ben situat és ACS (10è del món), que obté fora d'Espanya el 91,8 % de les seves vendes.

Per comunitat

El 2024 la construcció va generar el 5,7 % del valor afegit d'Espanya (12,0 % el 2007), 1.751 € per habitant en euros d'avui. On pesa més és a Illes Balears (8,0 %), Extremadura (7,0 %), Principado de Asturias (6,8 %), i on menys, a Comunidad de Madrid, Cataluña, La Rioja. Totes les comunitats pesen avui menys que el 2007; la caiguda més gran és la de Andalucía, que ha passat del 14,6 % al 6,4 % (-8,2 punts).

Metodologia i fonts

• Pes en l'economia i comparació amb la UE: Eurostat, comptes nacionals per branca nama_10_a10 (VAB a preus corrents i en volum encadenat) i nama_10_a10_e (ocupació); població, nama_10_pe. Construcció = secció F de la NACE.
• Ocupació: INE, Enquesta de Població Activa, ocupats per sector i província (taula 65354) i aturats per sector de l'última feina (taula 65331), CNAE-2009, des del 2008. La taxa d'atur del sector és una aproximació: els aturats que van deixar la feina fa més d'un any no tenen sector. Afiliats: Seguretat Social, afiliats mitjans per activitat (Règim General i Autònoms).
• Licitació oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, licitació oficial en construcció, per comunitat via ISTAC (E20004A_000001); la part de les entitats públiques estatals, del Banc d'Espanya, Butlletí Estadístic, quadre 23.9. Pressupost amb IVA l'any en què es licita. «Ens territorials» = comunitats autònomes + entitats locals (la font oberta no les separa). Partit del Govern a 1 de juliol de cada any.
• Visats: visats de direcció d'obra dels col·legis d'aparelladors (Ministeri de Transports), per comunitat via ISTAC (E20006A_000002) des del 2000 i per a Espanya des del 1992 al Banc d'Espanya, quadre 23.8. Permisos: Eurostat sts_cobp_a (habitatges en edificis residencials sense residències col·lectives); no són comparables amb els visats.
• Ciment: Banc d'Espanya, quadre 23.11 (dades d'Oficemen i del Ministeri d'Indústria). Consum aparent = producció + importacions − exportacions; només anys complets.
• Producció i costos: Eurostat sts_copr_a (índex de producció, corregit de calendari, 2021 = 100, rebasat a 2007 = 100) i sts_copi_a (costos i preus de producció de l'habitatge nou). El salt del 2025 en el total i en la construcció especialitzada d'Espanya es tracta com a possible ruptura de sèrie.
• Empreses: Eurostat, estadístiques estructurals d'empreses sbs_ovw_act (empreses, ocupats i valor afegit; euros corrents de l'any, només per comparar països). Grans constructores: Deloitte, Global Powers of Construction, xifres citades amb font (ingressos en milions de dòlars corrents, només els que dona la font).
• Comunitats: Eurostat, VAB regional nama_10r_3gva, que reprodueix la Comptabilitat Regional de l'INE.
• Euros constants: IPC de l'INE (euros del 2025); entre el 1996 i el 2001, enllaçat amb l'IPCA d'Espanya d'Eurostat (prc_hicp_aind). Abans del 1996 no es donen xifres en euros. Població de l'INE (comunitats) i d'Eurostat (Espanya i UE).