Ocupació pública

🏛️ Ocupació pública

Qui treballa per a les administracions públiques a Espanya: quants són, en quina administració i en quins serveis, on, quant cobren i quant costen.

On treballen?

Gairebé la meitat de l'ocupació pública és a la sanitat i l'ensenyament no universitari, que gestionen les comunitats autònomes des dels traspassos dels anys vuitanta fins al 2002. L'Estat conserva sobretot les Forces Armades, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, l'Agència Tributària, les presons i els serveis dels ministeris.

El 31 % són interins o laborals temporals. Funcionari de carrera: plaça en propietat després d'unes oposicions. Interí: ocupa una plaça vacant o una substitució. Laboral: contracte de treball (fix o temporal). En sanitat, el personal estatutari dels serveis de salut es compta com a funcionari.

Quants n'hi ha per habitant a cada territori?

Per comunitat on hi ha el lloc de treball. Ceuta i Melilla destaquen pels militars i policies destinats allà, i Madrid pels serveis centrals dels ministeris. Quan una comunitat presta serveis a través de concerts, consorcis o empreses públiques (bona part de la sanitat a Catalunya, per exemple), aquest personal no figura al registre i la taxa surt més baixa. Fes clic en una comunitat per veure'n les províncies.

Com ha evolucionat?

Compte amb el salt entre el juliol del 2022 i el gener del 2023 (~+240.000): el Ministeri va revisar l'agost del 2026 totes les edicions des del 2023 amb noves fonts i diccionaris (sobretot a les comunitats autònomes), de manera que part de l'augment és metodològic, no contractacions. Abans del juliol del 2019 les dades no es publiquen en format obert.

L'Enquesta de Població Activa dona una sèrie més llarga (trimestral des del 2002) i compta també les empreses i institucions públiques, però és una enquesta: per això dona més empleats públics que el registre (uns 3,6 milions) i la seva dada trimestral té marge d'error. S'hi aprecien la retallada del 2011-2014 (de 3,28 a 2,93 milions de mitjana anual, amb la crisi del deute) i el creixement posterior, més ràpid des del 2018.

Quant cobren?

Dins de cada decil (cada tram del 10 % d'assalariats ordenats per salari), el sector públic i el privat cobren pràcticament el mateix, i en el decil més alt el privat cobra més. La diferència mitjana ve de la composició: hi ha proporcionalment molts més empleats públics als trams alts (metges, professors, titulats superiors, més antiguitat) i gairebé cap a les feines pitjor pagades del sector privat (hostaleria, comerç, agricultura). Salari brut mensual de l'ocupació principal a jornada completa, abans d'impostos i de les cotitzacions del treballador.

Salari mitjà anual brut el 2022 segons l'Enquesta Quadriennal d'Estructura Salarial de l'INE, per comunitat del centre de treball i segons qui controla l'empresa o l'organisme. Només cobreix els qui cotitzen al Règim General: deixa fora els funcionaris de mutualitats (MUFACE, ISFAS, MUGEJU).

Quant costen?

Per habitant i en euros constants, perquè l'evolució no reflecteixi només l'augment de la població i dels preus. Remuneració d'assalariats de les administracions públiques (comptabilitat nacional, Eurostat): sous i salaris més les cotitzacions socials que paga l'administració com a ocupadora. Les transferències entre administracions no compten dues vegades: cadascuna paga el seu personal.

Despesa de personal de cada comunitat i dels seus ajuntaments (2024, euros de 2025)

Capítol 1 («despeses de personal») de les liquidacions: el de la comunitat, d'Hisenda; el dels ajuntaments, suma dels que van enviar la liquidació a Hisenda (CONPREL), per habitant d'aquests municipis. El País Basc i Navarra recapten els seus propis impostos (règim foral) i assumeixen més competències, cosa que n'eleva la despesa; a Àlaba i Navarra els ajuntaments no apareixen a CONPREL. La despesa de personal de cada ajuntament és a la seva fitxa de municipis.

Fonts i notes

• Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques (Registre Central de Personal), Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública: efectius a 1 de gener i 1 de juliol des del 2019. No inclou empreses públiques ni fundacions, ni arriba al detall de cada ajuntament (només per tipus d'entitat i província). El personal de les entitats locals procedeix de l'afiliació a la Seguretat Social.
• INE – Enquesta de Població Activa: assalariats públics per administració (taula 65193) i per comunitat (65327); salaris per decil (66250).
• INE – Enquesta d'Estructura Salarial 2022: salari anual per comunitat i control públic o privat.
• Eurostat – gov_10a_main: remuneració d'assalariats (D1) de les administracions públiques per subsector.
• Ministeri d'Hisenda: liquidacions de les comunitats autònomes i de les entitats locals (CONPREL), capítol 1.
• Els tres recomptes mesuren coses diferents: el registre compta persones amb lloc de treball en una administració; l'EPA estima assalariats que diuen treballar al sector públic (incloses les empreses públiques); la comptabilitat nacional en mesura el cost.

Dades actualitzades fa 6 minuts