Sòls agraris

🟫 Sòls agraris

Quina terra hi ha sota els conreus: si és argilosa, franca o sorrenca, quin tipus de sòl és, si és calcària o àcida i quanta matèria orgànica té. Tot es mesura sobre la superfície agrària (243 mil km² a Espanya, gairebé la meitat del país) a la capa que es treballa, els primers 30 cm, i es creua amb el que s'hi conrea a sobre. Tria una comunitat, una província o un municipi i tota la pàgina, mapes inclosos, passa a aquest territori; l'enllaç de la pàgina canvia amb la teva tria perquè el puguis compartir. Les dades surten d'un model (SoilGrids), no d'anàlisis de cada parcel·la: serveixen per comparar zones.

Espanya

El mapa de punts

Cada punt és un quadrat amb superfície agrària (de 10 km de costat per a tota Espanya, de 5 km en una comunitat, de 2 km en una província i de 250 m en un municipi), acolorit segons la textura, el tipus de sòl o el conreu que hi ocupa més superfície agrària. On no hi ha punt hi ha bosc, roca, aigua o ciutat.

Argilosos, francs i sorrencs

La textura és la proporció d'argila, llim i sorra de la terra, i és el primer que mira un pagès: una terra argilosa («forta» o «pesada») guarda l'aigua i els nutrients però s'entolla, s'esquerda i costa de llaurar; una sorrenca («lleugera») es treballa amb facilitat i s'escalfa abans a la primavera, però l'aigua i l'adob se li escapen; la franca, amb les tres coses equilibrades, és la ideal per a gairebé tot. El sòl agrari de Espanya té de mitjana un 26 % d'argila, un 37 % de llim i un 37 % de sorra.

Classes del triangle de textures del Departament d'Agricultura dels EUA (USDA), les que fan servir els laboratoris agraris a Espanya. SoilGrids és un model que suavitza els extrems: les terres molt argiloses (els «bujeos» de la campinya del Guadalquivir, les «tierras de barro» de Tierra de Campos) hi apareixen com a franques argiloses i les molt sorrenques, com a franques sorrenques. Per això hi ha poques classes pures d'argila o de sorra i convé llegir juntes les franques argiloses i les argiloses com a «terres fortes».

Tipus de sòl

A més de la textura, els edafòlegs classifiquen els sòls segons com s'han format. En la classificació internacional (WRB, de la FAO), l'Espanya agrària és sobretot de luvisòls (sòls vells amb argila acumulada al fons, com les terres vermelles de la Manxa i Extremadura), cambisòls (sòls joves, poc evolucionats), calcisòls (amb una capa de calcària, típics de l'Espanya seca), leptosòls (sòls prims sobre roca, als vessants) i vertisòls (argiles que s'inflen amb l'aigua i s'esquerden quan s'assequen, les «terres negres» de la campinya andalusa).

pH i matèria orgànica

El 54 % de la terra agrària d'Espanya és bàsica o calcària (pH de 7,5 o més), davant del 15 % de la UE: la calcària i el guix del subsòl i la poca pluja, que no renta les sals, fan pujar el pH. Només la cornisa cantàbrica, Galícia i l'oest de granit i pissarra (Salamanca, Càceres) tenen sòls àcids.

La matèria orgànica (restes de plantes, arrels i fems descompostos) dona estructura a la terra, reté l'aigua i alimenta els conreus. Amb calor, poca pluja i segles de llaurada, el sòl agrari espanyol té de mitjana un 3,4 %, davant del 5,5 % de la UE. És el 3è més pobre dels 36 països europeus comparats (els tres amb menys: Chipre, Hungría, España).

Les mostres de laboratori del programa europeu LUCAS (2018) donen menys matèria orgànica que el model: a la superfície agrària de España, la mediana de les seves 2.469 mostres és un 2,1 %, i el 46 % no arriba al 2 % (el 13 %, ni a l'1 %). Per a la matèria orgànica, fia't més d'aquestes anàlisis que del mapa: SoilGrids dona més carboni del que es mesura als secans.

Erosió

La pluja s'emporta cada any la capa fèrtil dels camps en pendent, sobretot els llaurats, sense coberta vegetal i amb tempestes fortes: un centímetre de sòl triga segles a formar-se. Segons el model del Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea, la superfície agrària de España perd de mitjana 4,6 tones de sòl per hectàrea i any (2016; Espanya: 4,6), i el 27 % pateix erosió moderada o greu, més de 5 t/ha, que és més del que el sòl es regenera.

Erosió estimada amb el model RUSLE del JRC (pluja, pendent, sòl, conreu i pràctiques de conservació) per a la superfície agrària i les pastures naturals, publicada per Eurostat; les illes Balears i les Canàries se sumen a la seva província. Els senyals vistos al camp pels enquestadors de LUCAS el 2018 (a menys de 500 m del punt) apunten en la mateixa direcció: apareixen en el 8 % dels punts agraris de España i hi ha xaragalls en el 2,6 %; és un mínim, perquè el conreu crescut tapa molts senyals.

Comparar dins del territori

Províncies d'Espanya. Fes clic en una per veure aquí el sòl d'aquesta província, amb el mapa dels seus municipis.

Terres fortes = les sis textures franques argiloses i argiloses del triangle de l'USDA (en general, més d'una quarta part d'argila). Als municipis, la superfície agrària i el sòl surten de cada cel·la de 250 m dins del terme (CORINE i SoilGrids a la seva resolució original). Ceuta i Melilla gairebé no tenen superfície agrària.

Quin sòl té cada conreu

La superfície agrària es reparteix segons el mapa d'usos del sòl CORINE 2018. Cada conreu ocupa un tipus de terra: a Espanya, la devesa és sobre sòls sorrencs i àcids de l'oest; l'oliverar i el regadiu, a les terres més argiloses de les valls; la vinya, als sòls més calcaris i pobres.

Conreus de CORINE Land Cover 2018: secà = terres de conreu sense reg (cereal, gira-sol, lleguminoses); regadiu = terres de conreu regades permanentment (blat de moro, hortalisses, cotó...); fruiters inclou cítrics, ametller i fruita seca; mosaic = parcel·les petites de conreus diferents barrejades, hortes i conreus amb vegetació natural; devesa = alzinar o suredar amb pastura o conreu a sota. CORINE no dibuixa parcel·les de menys de 25 ha, que se sumen al que les envolta.

Davant d'Europa

El mateix mètode per a tots els països: el model SoilGrids sobre la superfície agrària de CORINE 2018.

Xipre, Grècia, Espanya, Itàlia i Turquia tenen els sòls agraris més bàsics, i Chipre, Hungría, España, els de menys matèria orgànica; el nord (Irlanda, els països nòrdics, el Regne Unit, els Països Baixos), els més àcids i orgànics, amb prats humits i, en alguns, torba. Països amb almenys 1.000 km² agraris a CORINE (sense Malta). A sota, les mostres de laboratori de LUCAS, que confirmen el lloc d'Espanya.

LUCAS 2018 TOPSOIL (JRC): mostres de 0-20 cm de terres de conreu i prats analitzades al laboratori; països amb 20 mostres o més. Com que són anàlisis i no un model, donen menys matèria orgànica que SoilGrids al sud d'Europa.

Europa al mapa

Les mateixes capes per a tota Europa, amb cel·les de 25 km i el mateix mètode que a Espanya.

Cada punt és un quadrat de 25 × 25 km amb almenys 25 km² de superfície agrària segons CORINE 2018, amb el sòl de SoilGrids. Les mostres de laboratori de LUCAS no es dibuixen una a una: el JRC les lliura amb unes condicions d'ús que no permeten publicar-les punt a punt; a sota van resumides per regió.

Regió a regió

Comparar països sencers amaga molt: el nord d'Itàlia no s'assembla al sud ni Andalusia a Galícia. Aquí, cada regió europea (NUTS 2) amb el model, el que ha mesurat LUCAS on hi ha almenys 10 mostres i l'erosió estimada.

Regions NUTS 2 del 2021 (límits © EuroGeographics). LUCAS fa servir les del 2016: les poques regions que van canviar entre una versió i l'altra surten sense dada mesurada. Erosió: últim any publicat per Eurostat.

Encapçalen la llista els països amb muntanya i pluja abundant (Eslovènia, Itàlia, Àustria). Espanya és a la meitat alta: als seus camps hi pesen les pluges de tempesta, els pendents i les oliveres i vinyes amb el sòl nu entre les files. El 2000 tenia erosió moderada o greu el 31 % de la seva superfície agrària i el 2016, el 27 %.

Fonts i notes

• Sòl: SoilGrids 2.0 (ISRIC - World Soil Information, llicència CC BY 4.0). Argila, llim i sorra, pH en aigua i carboni orgànic de les capes de 0-5, 5-15 i 15-30 cm (mitjanes a 1 km per a Espanya, comunitats, províncies i Europa, i la resolució original de 250 m per als municipis), ponderades pel gruix; grup de sòl WRB més probable. És un model d'aprenentatge automàtic entrenat amb milers de perfils de sòl i mapes de satèl·lit, clima i relleu: suavitza els extrems i pot fallar en una comarca concreta. Matèria orgànica = carboni orgànic × 1,724.
• Superfície agrària i conreus: CORINE Land Cover 2018 (Copernicus, Agència Europea de Medi Ambient), classes agrícoles (2xx), mostrejades cada 250 m.
• Fronteres: GISCO (Eurostat) per als països i l'IGN per a les províncies.
• Mostres de laboratori: LUCAS 2018 TOPSOIL (European Soil Data Centre, ESDAC, esdac.jrc.ec.europa.eu, Comissió Europea, Centre Comú de Recerca). Unes 19.000 mostres de 0-20 cm de tota la UE analitzades al laboratori; aquí, medianes i percentatges de les de terres de conreu i prats per país i per comunitat amb 10 mostres o més (sense Canàries). Panagos, P. et al. (2022), «European Soil Data Centre 2.0», European Journal of Soil Science 73(6), e13315.
• Erosió: Eurostat, aei_pr_soiler, pèrdua de sòl per l'aigua estimada pel Centre Comú de Recerca amb el model RUSLE (pluja, pendent, sòl, coberta i pràctiques de conservació) el 2000, el 2010, el 2016 i el 2023, per a la superfície agrària i les pastures naturals, per país, regió i província (Panagos, P. et al. (2015), «The new assessment of soil loss by water erosion in Europe», Environmental Science & Policy 54).
• Regions d'Europa: GISCO (Eurostat), regions NUTS 2 del 2021 (límits © EuroGeographics).
• Tot es calcula sobre una graella d'1 × 1 km (de 250 × 250 m als municipis) en una projecció d'àrea igual (ETRS89-LAEA), de manera que cada km² pesa el mateix. Els mapes de sòl no tenen sèrie històrica: són una foto del sòl actual.

Dades actualitzades fa 6 minuts